La importància de la gent gran

A Lleida, com a moltes ciutats del nostre entorn, la població gran representa una part essencial del teixit social. No només per la seva quantitat –que va creixent progressivament– sinó sobretot per la seva qualitat humana, per l’experiència acumulada, la memòria col·lectiva que conserven i, en definitiva, pel seu paper com a columna vertebral d’una societat que no pot mirar cap al futur sense tenir cura del seu passat viu.

La gent gran no són només “usuaris” de serveis socials o sanitaris: són veïns, avis, voluntaris, mestres de vida i memòria viva de barris sencers per la seva experiència vital. Són agents actius que encara tenen molt a aportar, si se’ls escolta, si se’ls dona espai i veu, i si se’ls acompanya en les seves necessitats, però també en els seus anhels.

Cal fomentar una participació ciutadana real, en què persones de totes les edats puguin expressar la seva opinió sobre temes que els afecten, com urbanisme, mobilitat, sanitat o activitats comunitàries. Els consells de gent gran, quan són actius i escoltats, poden transformar la ciutat des de la perspectiva de l’experiència.

És necessari, també, fomentar la intergeneracionalitat. Que joves i grans comparteixin espais i projectes comuns –ja sigui en escoles, centres cívics o entitats– ajuda a trencar estereotips i reforça el vincle social.

Lleida té una gran oportunitat per convertir-se en referent en iniciatives culturals i socials per a la gent gran. Cal ampliar l’oferta de tallers, cursos i activitats als centres cívics i espais comunitaris, però també portar-les a espais nous: museus, biblioteques, auditoris, instal·lacions esportives. Fer que la cultura sigui accessible, propera i participativa.

En l’àmbit esportiu, cal apostar per programes d’exercici adaptat i de promoció de la salut física i mental. Activitats que no només milloren la salut, sinó que també ajuden a combatre l’aïllament.

Un dels grans reptes actuals és la soledat no desitjada, que afecta milers de persones grans. La soledat no és només una qüestió emocional: és un problema de salut pública. Sentir-se invisible, no tenir amb qui parlar, pot ser tan greu com una malaltia física.

Per això, cal seguir desplegant mesures valentes: programes de voluntariat que posin en contacte joves i gent gran, serveis de trucades o visites regulars, xarxes de suport veïnal, punts de trobada als barris i espais on la gent pugui relacionar-se sense necessitat de consumir. I, sobretot, cal detectar els casos abans que sigui massa tard.

Una societat que fa sentir inútil a qui ja no treballa no reconeix el valor humà. La gent gran pot contribuir molt a la comunitat –fent voluntariat, ensenyant oficis o participant en activitats locals–, però cal que l’entorn ho reconegui i ho faciliti.

Hi ha ajuntaments que ja compten amb “bancs de coneixements”, on persones grans poden oferir classes o tallers de manera voluntària. A Lleida, es podrien impulsar projectes similars.

Un altre aspecte fonamental és garantir que la ciutat sigui segura i accessible: voreres amples, il·luminació adequada, transport públic adaptat, bancs per seure al carrer, semàfors amb temporització suficient. Són petits detalls que poden marcar una gran diferència en la qualitat de vida.

També és important protegir les persones grans de possibles situacions de vulnerabilitat, com ara estafes o abusos. Això implica formació, prevenció i, sobretot, una xarxa de suport institucional i comunitari que detecti situacions de risc.

Una ciutat que cuida la seva gent gran és una ciutat que es cuida a si mateixa. Lleida té davant seu l’oportunitat de ser una ciutat referent en el tracte digne, actiu i compromès amb les persones grans. Això no es fa només amb serveis, sinó amb actitud, mirada llarga i voluntat política, però també ciutadana. Perquè quan cuidem la gent gran, no només els retornem una part del que han donat. Estem construint el model de ciutat on tots volem envellir: amb respecte, calidesa i amb vida. Aquest és el model i propòsit que volem i defensem des del PP Lleida i el projecte de la #Lleidaimplicada.