La meva Reina Sofia

El 1977, just arribada al tron, la Reina Sofia d’Espanya va decidir posar en marxa una Fundació, amb el seu nom, que, segons els objectius que consten en els seus Estatuts, és susceptible de realitzar qualsevol activitat intel·lectual, professional o artística, que pugui ser d’interès per al conjunt del país. Si així ho considera el Patronat de la mateixa Fundació Reina Sofia.

Evidentment, no hauria conegut ni tractat mai la Fundació, ni la Reina, si no s’hagués donat el cas que cap al 2001 la mateixa Fundació va llançar el Projecte Alzheimer, i que el diagnòstic i tractament d’aquesta cruel malaltia, per al malalt i el seu entorn, interessaven a la indústria farmacèutica en general, i en especial a les companyies punteres que investigaven en aquest camp.

Una d’aquestes companyies era Merck, Sharp & Dohme (MSD), on jo treballava llavors com a gerent de Relacions Institucionals de Catalunya, Aragó, Navarra i les Balears.

Representants de la Fundació Reina Sofia ens van explicar el projecte, que consistia en la creació del Centre Alzheimer, un projecte sociosanitari que es declinava en un complex assistencial on es volia abordar la malaltia des de tres angles diferents: la recerca, la formació i el servei assistencial.

La idea era interessant, i llavors pionera, però el cost pujava a quasi 34 milions d’euros, i d’un lloc o altre havien de sortir les misses. Es va decidir construir aquest Centre al barri madrileny Eixample de Vallecas, sobre una parcel·la de 18.500 metres quadrats, cedida per l’Ajuntament de Madrid. Els Ministeris de Treball i Afers Socials i de Sanitat i Consum hi van fer una contribució econòmica, i la Comunitat de Madrid va decidir fer-se càrrec de l’equipament i de la gestió futura del Centre.

Però encara faltaven diners, i es va recórrer a empreses i institucions per tal que col·laboressin en el finançament de la construcció i equipament del centre, i per això es va produir un primer contacte amb gent de la Casa de Sa Majestat aquell mateix 2001. Fruit de les trobades, Sanofi-Aventis va signar el 2003 un conveni de col·laboració, en qualitat de Protectors, del Projecte Alzheimer de la Fundació Reina Sofia. I el Centre va poder obrir les portes el 8 de març del 2007, quan jo ja vivia a París, però vaig ser convidat a l’acte d’inauguració, on hi havia la parella reial.

Col·lateralment, la Fundació Reina Sofia va decidir posar en marxa els Simposis “Avenços en la malaltia d’Alzheimer”, que començaren l’any 2004 i que, amb diverses denominacions i organitzacions, s’han anat desenvolupant, al voltant del 21 de setembre, fins ara.

Vaig contribuir professionalment a organitzar el primer Simpòsium, i malgrat que ja havia passat a treballar a Sanofi, la gent d’MSD va tenir l’amabilitat de convidar-m’hi. Aquell 21 de setembre del 2004 va ser el primer dia que vaig saludar la Reina Sofia i hi vaig intercanviar unes paraules.

A partir de 2005 fou la mateixa Sanofi qui es convertí en espònsor principal del Simpòsium, i com a Director de Relacions Institucionals vaig estar present en la petita reunió de cortesia amb la Reina, que em va reconèixer però que es va sorprendre de la meva capacitat d’adaptació dins del sector. En aquestes reunions el més divertit era observar el nerviosisme dels científics estrangers, que no sabien gaire com comportar-se, i la dels meus caps parisencs que, com a bons republicans, es delectaven per tocar carn de monarca.

L’any 2007 hi va haver un altre patrocinador, i es van acabar les reunions de cortesia, que, en el meu cas, foren substituïdes per una visita al palau de la Zarzuela, convidat pel cap de la Casa de la Reina. El palau em va semblar una mica atrotinat, auster i poc majestàtic. Alguns l’han arribat a qualificar de fred i casernari.

De tota manera, la reunió més llarga que he tingut amb la Reina Sofia fou quan va visitar les instal·lacions de la Fundació ACE a Barcelona el 21 de febrer del 2017. Hi era present com a membre del Patronat. Van ser tres hores de visita a les dependències, de salutacions a empleats i malalts, i d’una reunió de més d’una hora per tal d’explicar-li detalladament les activitats de la Fundació.

La Reina Sofia, tal com la va descriure el seu encara marit, és una gran professional, és atenta amb les persones, figura que s’interessa per les explicacions científiques que se li donen, fa algunes preguntes generalment ben direccionades, no fa mai sensació de tenir pressa, parla un castellà dubitatiu, i té una veu greu, que, malgrat el seu amor declarat per la música, la incapacita per al cant. En tots els àmbits, però, sempre és bo poder comptar amb bones professionals.