Sostenella y no enmendalla...

Em va com l’anell al dit l’expressió: “sostenella y no enmendalla”, expressada pels hidalgos d’allà i que procedeix de romanços del castellà antic que la usaven pel que aquí en diem “no baixar del ruc”. I no parlem d’una batussa amb el veí del tercer primera sobre l’hora d’afluixar la llum de l’escala... El sostenella està en els termes extremismes i populismes emprats fa poc pel mateix Felip VI en el discurs de fi d’any per reblar el clau del permissiu i provocador discurs que pronuncià el 3 d’octubre del 2017 en què va justificar la barbàrie i violència de les seves forces armades, sobre milers de ciutadans pacífics que només van exercir una votació democràtica i ordenada, –forces armades ara totes amnistiades, cosa que no passa sobretot amb les víctimes catalanes amb càrrecs–. Aquella actuació violenta del govern i institucions espanyoles per negar-se a negociar va resultar impactant en moltes cancelleries europees que covardament no es van atrevir a reptar seriosament el govern d’Espanya pel fet de tractar-se d’un dels seus col·legues. I és que tota aquella patuleia es creuen propietaris in aeternum d’un dret sagrat sobre la vida, la voluntat i el futur dels habitants i territori de la nació catalana. Arrabassada, espoliada i blasmada que fou fa tres segles, encara el 1995 l’intel·lectual falangista Gonzalo Torrente Ballester va proclamar el justo derecho de conquista des del balcó de l’Ajuntament de Salamanca a l’acabar una manifestació per justificar la retenció a l’Archivo Histórico Nacional de 35 tones de documents robats a entitats i particulars de Catalunya. No oblidem que aquest nou enderrocament del govern i les institucions catalanes es va produir pel triomf durant 36 anys del cop d’estat del dictador Franco contra el govern de l’Estat, amb milers d’afusellaments i sentències de mort fins al darrer dia malgrat peticions de clemència del mateix Pontífex de Roma. I tot això que vam patir i que avui en dia es repeteix i es repetirà a nivell mundial per la llei del més fort, també passa en l’actualitat amb Palestina, Ucraïna, i...?

Cal recordar que representants dels dos partits majoritaris espanyols van aplaudir llavors la violència de la seva força armada encoratjada pel Rei i continuen aplaudint amb les orelles, llavors i ara, amenaces i insults als catalans del seu Cap d’Estat, monarquia reinstaurada en el seu pare, Juan Carlos I, quan al dictador Franco li va convenir, rei emèrit que després de mil i una irregularitats econòmiques, il·legals i foscos enriquiments es fa escriure un nou llibre amb una visió plena de llacunes i falsedats en el qual també es queixa de no cobrar la pensió...