La nova estació de Lleida

L’actual estació d’autobusos de Lleida té el seu origen el 1931, que en uns inicis republicans es va fer la primera proposta de construcció d’una estació de busos interurbans. Aquest somni va haver d’esperar fins a l’any 1952, que es va sol·licitar el permís per l’avantprojecte de construcció d’una estació central d’autobusos a l’antic Mercat de Sant Lluís, dels carrers Saracíbar, Blondel i Madrid; però no va ser fins a l’any 1967 quan el Ple de la Paeria va iniciar l’expedient i es va posar en funcionament el 24 de març del 1972.

L’estació es va construir en un context de creixement urbà i d’expansió del transport per carretera. Durant dècades ha estat la principal porta d’entrada a la ciutat per a milers d’estudiants, treballadors i visitants. Situada al centre, ha tingut un paper clau en la mobilitat interurbana i en la connexió amb els pobles del Segrià, la resta de Ponent i el conjunt del país. I en tot això, cal reconèixer el paper i l’aportació dels veïns dels blocs de l’estació que van ajudar a finançar-la.

Al llarg de més de cinquanta anys, l’estació ha complert la seva funció, però també ha evidenciat limitacions pròpies d’una infraestructura concebuda en una altra època. Espais reduïts, dificultats d’accessibilitat, manca d’intermodalitat real i una integració urbana millorable han estat constants que la ciutat ha assumit massa temps com a inevitables. Mentrestant, Lleida creixia, es transformava i esdevenia capital de serveis d’un ampli territori.

Des del 1987, amb l’assumpció de competències exclusives en matèria de transports per part de la Generalitat, es va començar a parlar de la necessitat de planificar una nova estació. A finals dels anys noranta, però, es va iniciar una llarga i esgotadora decadència de l’equipament fins a convertir-se en la pitjor estació del país. Més de trenta anys d’un espai fosc, envellit i insuficient, que no garantia uns serveis mínims dignes. En determinats moments, lluny de ser un espai de trobada o un refugi durant l’espera, era un lloc que molts evitàvem. Ara, suposa alliberar un espai, l’ús futur del qual és una oportunitat única per revitalitzar el centre de la ciutat.

Avui, però, no és moment de quedar-nos en el passat, sinó de celebrar amb orgull de ciutat que una fita llargament esperada és, finalment, una realitat.

En el mandat republicà a la Paeria vam posar fi a una concessió mal plantejada des de l’inici, sense poder evitar que la situació acabés judicialitzada, com massa sovint ha passat amb projectes estratègics a la ciutat. Alhora, des del primer dia, vam treballar coordinadament amb la Generalitat per fer possible la nova estació. El que havia estat sinònim d’obsolescència havia de convertir-se en símbol de futur.

La nova estació d’autobusos havia de ser –i va ser– una prioritat de ciutat. No només com a equipament funcional, sinó com a peça clau en la transformació urbana. Es va desbloquejar el projecte, es va assegurar el finançament i es va vetllar perquè el disseny respongués a criteris d’accessibilitat universal, sostenibilitat i intermodalitat real amb el tren, el transport urbà i la mobilitat activa.

El resultat és un salt qualitatiu evident. Espais amplis, lluminosos i segurs que milloren l’experiència de les persones usuàries. Una connexió més eficient amb la resta de modes de transport que reforça Lleida com a nus de comunicacions de Ponent. I una imatge d’arribada digna, moderna i coherent amb la capitalitat que exercim.

Els beneficis van més enllà de la mobilitat. Una infraestructura moderna genera activitat econòmica, afavoreix nous serveis i reforça la cohesió territorial. Per a molts municipis de l’entorn, Lleida és la porta d’accés a serveis sanitaris, educatius i administratius. Disposar d’una estació eficient és garantir igualtat d’oportunitats i consolidar el paper vertebrador de la ciutat.

Per això volem que, més enllà d’una inauguració institucional, fem una inauguració popular. Una celebració oberta, perquè la ciutadania senti l’equipament com a propi. Res ens farà més feliços que veure’l ple de vida i d’ús.

Som molt conscients que hi ha qui expressa pors sobre la mobilitat o el possible caos inicial. És legítim plantejar preguntes, però també cal recordar que la planificació dels accessos i dels fluxos és competència municipal i que hi ha hagut temps suficient per preveure escenaris i aplicar mesures correctores. Els reptes no s’eviten ajornant decisions; s’afronten amb rigor, coordinació i responsabilitat.

La ciutat no es construeix en quatre anys. Ni tampoc a cop de primeres pedres –en aquest cas, de fet, ni tan sols en vam posar cap. Es construeix començant a treballar i persistint en la feina. La nova estació d’autobusos és una aposta de futur: per una mobilitat més sostenible, per una ciutat més ben connectada i per un model urbà que posa les persones al centre. És, en definitiva, una inversió estratègica per consolidar una Lleida més competitiva, cohesionada i preparada per afrontar els reptes de les properes dècades.