El meu Josep Pons

Cap a començaments del mes de juliol arriba sens falta cada any un whatsapp de l’amic Josep Pons que em convida, conjuntament amb un grup de quatre cerverins, a compartir àpat i sobretaula a casa seva, al Berguedà. Fa més de trenta anys que conec el mestre Pons, i la seva esposa, la soprano Virginia Perramon, una dona d’una exquisida sensibilitat, originària també de Puig-reig i que ha estat impulsora de diferents activitats culturals i gastronòmiques a la comarca del Berguedà.

El dinar s’acaba concretant cap a la segona quinzena del mes d’agost, i el conjunt convivencial (aperitiu, àpat, sobretaula i berenar) se’n pot anar tranquil·lament a les vuit hores, amb la complicitat dels dies llargs i lluminosos de l’agost.

Conec en Josep Pons, del temps que, com a Secretari General del Departament d’Ensenyament i conjuntament amb Glòria Riera del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, li vàrem encarregar posar en marxa l’any 1993 la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC, després rebatejada com a Jove Orquestra Nacional de Catalunya), una plataforma d’èxit que ha permès a milers de joves músics catalans endinsar-se en el camp de l’orquestra i de la professionalitat. La ideòloga d’aquella iniciativa i qui va ser capaç d’aglutinar tots els esforços fou la targarina-cerverina Roser Trepat, una organitzadora i divulgadora major en el camp de la música.

Tots dos recordem sovint el dia que va venir al Departament d’Ensenyament, quan iniciàvem l’aventura, i que en el fragor del debat ell va qüestionar-se si era primer l’ou o la gallina, i jo li vaig respondre que llavors, a les beceroles del projecte, la realitat és que no hi havia ni ou ni gallina. Que volia dir que tot estava per fer i que calia ser diligents i orientats cap a la consecució de l’objectiu. El resultat d’aquella primera experiència a la casa de colònies de Planoles fou un èxit. I el més important és que després de més de trenta anys, i d’haver passat diverses vicissituds, la JONC continua sent una història d’èxit.

Josep Pons va començar a formar-se musicalment a l’Escolania de Montserrat, on va estar cinc anys d’intensa formació. Diria que no només s’hi va formar musicalment, sinó que allí es va amarar del gust pel pensament, pel conreu de l’intel·lecte i de la noció de Pàtria, d’un catalanisme alhora obert i combatiu.

Després de l’estada a Montserrat, va passar a formar part de la Polifònica de Puig-reig com a pianista, feina que compaginava amb una orquestra de ball, i a fer arranjaments per a intèrprets de la Nova Cançó com ara Raimon o Marina Rossell. Ja és ben veritat que els començaments no acostumen a ser ni fàcils ni planers (recordatori per als qui tenen molta pressa...).

Tot això ho va compaginar amb estudis de composició i de direcció d’orquestra al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. El 1985, amb només 28 anys, va posar en marxa l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, una orquestra especialitzada en música del segle XX, on adquirí un gran prestigi internacional amb els concerts i enregistraments d’obres de Manuel de Falla, Frederic Mompou, Isaac Albéniz, Robert Gerahard, Igor Stravinski, Benet Casablancas o Astor Piazzolla, entre altres. L’aventura va durar dotze anys, ben intensos.

El 1992 fou l’encarregat de la direcció musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona. I acte seguit, entre el 1993 i el 2001, tal com ja havia comentat abans, va ser el director de la JOSC, el nostre nexe inicial d’unió.

Entre 1994 i 2004 també fou director de l’Orquesta Ciudad de Granada, des d’on renovà la interpretació de la música espanyola, i del 2003 al 2012 fou director de l’Orquesta Nacional de España, convertint-la també en referent de programació, ambició i qualitat.

Des del 2012 i fins al 2026 haurà estat director de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, un altre lloc on ens hem retrobat professionalment. I un altre lloc des d’on ha excel·lit pel seu treball, per la seva sensibilitat i per la seva manera de fer. L’orquestra ha experimentat un salt de qualitat molt remarcable, a bastament reconegut

A partir del 2026 serà el director de l’orquestra Deutsche Radio Philarmonie Saarbrücken Kaiserlautern. El noi de Puig-reig comença una nova aventura, sempre en la línia del músic que creix i fa créixer. Potser serà, per la meva part, l’ocasió de visitar Kaiserlautern. No ho tenia previst però, si en Josep Pons hi és, hauré de fer el viatge que pertoca.

Tot esperant el dinar d’agost al Berguedà!