Ser emprenedor

El Diccionari de la llengua catalana defineix l’emprenedor/a com “la persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial”. L’emprenedor/a converteix una idea en una activitat empresarial i això requereix valentia, dedicació, esforç, passió, habilitats i formació. No tothom vol ser emprenedor i assumir riscos. Les habilitats de l’emprenedor poden ser innates, però també s’adquireixen amb formació. L’emprenedor ha de ser líder, innovador, honest, flexible, comunicador, perseverant, tenir iniciativa i fer equip, o suplir algunes carències per les competències dels mateixos col·laboradors de la seva empresa.

La figura de l’emprenedor és molt important en la societat. Els emprenedors formen part del dia a dia de la nostra vida, són els taxistes, lampistes, flequers, mecànics, fusters, repartidors, paletes, pintors, perruquers, botiguers, restauradors, professionals lliures i altres petites i mitjanes empreses que ofereixen productes i serveis de proximitat o, fins i tot, fan exportació.

A Catalunya, de les 600.000 empreses que tenim, un 80% són emprenedors de microempreses (autònoms i professionals), petites i mitjanes empreses i empreses familiars. La resta (un 20%) són les grans empreses gestionades també per directius emprenedors. Però cal destacar que l’ocupació creada pels emprenedors és molt més elevada que la creada per la gran empresa. De cada 10 treballadors, 7 treballen a la microempresa i a la petita i mitjana empresa. Aquest col·lectiu d’emprenedors que generen la major part de l’ocupació són autèntics herois i cal ajudar-los perquè arribin a bon port. Tenim molts joves de les nostres contrades que han creat noves empreses i que a poc a poc van construint el seu negoci amb èxit. Coneixem, entre altres, exemples d’empreses lleidatanes, com Talkual (venda de fruites i verdures singulars per reduir el malbaratament alimentari) o Boscada (marca de pomes dirigida al consumidor final) o empreses barcelonines amb arrels lleidatanes com Plakton (estudi de brànding), creades per joves que han optat per ser emprenedors.

Els emprenedors de la petita i mitjana empresa hauran de fer front a nous reptes que afecten la continuïtat del seu negoci, com la digitalització, la intel·ligència artificial, la globalització, la competència i la sostenibilitat. Per aplanar el camí inicial dels nous emprenedors i poder reconduir aquests nous reptes que van sorgint, és necessari l’ajut de l’Administració. S’ha de reduir la càrrega burocràtica dels tràmits, permisos i autoritzacions administratives. S’hauria de disposar d’una normativa més favorable per la inversió i l’activitat empresarial i menys controls administratius que eleven els costos empresarials. Igualment s’hauria de valorar les subvencions —necessàries— , però que comporten la confecció de documentació farragosa poc equitativa i que es perden pels passadissos, i en contrapartida, poder aplicar durant els primers cinc anys de la creació de l’empresa, deduccions clares i directes d’impostos empresarials i de cotitzacions a la seguretat social del mateix autònom i dels seus treballadors. Caldria també facilitar el relleu generacional en les empreses familiars amb una mínima fiscalitat.

Si tots defensem i ajudem la microempresa (autònoms i professionals) i la petita i mitjana empresa, estem defensant milions de llocs de treball creats per aquestes empreses. A Catalunya hi ha la Secot, organització sense ànim de lucre, que ajuda els nous emprenedors. La Secot, formada per sèniors voluntaris, aporten la seva experiència professional en assessorar els emprenedors, autònoms i la petita empresa, sobre la viabilitat de l’activitat empresarial que proposen.