Governar des del territori, no des del titular

Ja fa massa temps que la política lleidatana, catalana i espanyola ha tornat a instal·lar-se darrere del relat justificatiu permanent. Debats competencials, retrets creuats, bloquejos pressupostaris i discursos inflamats ocupen el centre de l’escena. Però mentre la política discuteix, el territori espera.

Des del món local, la realitat no és només ideològica: és tangible. Són carreteres que s’enfonsen, trens que no arriben, serveis tensionats, pressupostos que no s’executen i, el que és pitjor, pressupostos que no s’aproven enlloc.

En els centres de decisió dels partits i dels govern es debaten com encarar el tema, i es barallen entre dues variables, que es poden matisar, que són: 1. Dir el que la gent vol sentir. 2. Dir el que la gent necessita saber. I en aquesta dialèctica ens trobem el populisme vs. el principi de realitat. La gestió i la governança requereixen d’aquest principi de realitat assumint que, en política, el principi de realitat és: passar del discurs a la gestió - equilibrar ideals amb possibilitats - pensar a mitjà i llarg termini - governar per a la realitat, no per a l’eslògan.

Un dels grans problemes en la dialèctica política actual són aquelles construccions de terceres vies de relat on s’intenta dir el que la gent vol sentir (donar la raó, compartir indignació, assenyalar culpables...) i alhora intentar explicar com ens en sortirem de tot plegat. Acceptant què és possible i què no, prendre decisions viables i assumir costos, conseqüències i compromisos.

El problema és que ningú s’arrisca a realitzar una voladura controlada, tot és massa incert i fi com per dir la realitat, tot està massa podrit en la dialèctica política com per sumar consensos i estratègies a mitjà-llarg termini. Estem en el curt termini, el regat curt, vivim a la piulada diària, som diana fàcil i massa vegades caps de turc del mateix sistema.

Un David contra Goliat en tota regla! Com posem coherència, seny i gestió quan el poble demana acció, responsabilitats i està en un estat de permanent ebullició en termes de indignació i desafecció? Com ho fem? Difícil, per no dir impossible a curt termini. L’onada populista ens passarà per damunt per incompareixença d’alguns i per mala praxi i estratègia d’altres. Però no ens podem resignar a intentar fer veure que la millor via és la política, la bona política com a instrument de transformació i canvi. Creure en la política és molt més que anar a votar, creure en la política és creure en la capacitat popular de millorar la societat legislant i construint municipis i territoris amb ànima i sentit. Votar populismes és utilitzar la política per carregar-se el mateix sistema i entregar-lo a mans d’antisistemes encoberts d’indignació que utilitzen el titular d’impacte per generar opinió i confusió.

Les comarques de Lleida no poden continuar sent perifèria en la presa de decisions. Des d’Ara Pacte Local defensem una política que parteixi del territori i torni al territori. Una política que assumeixi límits, que expliqui la complexitat i que prioritzi l’eficàcia per damunt de la consigna.

El principi de realitat no genera grans ovacions, però construeix confiança. I avui, més que mai, la confiança institucional és el bé polític més escàs. La política catalana i espanyola necessita menys populisme reactiu i més governança responsable.