Olor de llibre nou

El llibre té una peculiar fragància, és un plaer sensorial, en sentim el pes, passem les pàgines... un llibre és un acompanyant necessari per a la formació de criteri, amb el qual les hores es fan lleugeres, ens proposa la bona soledat... que no és absència de companyia, sinó més aviat un estat de plenitud i calma. És el mai no em sento sol quan estic sol.

Llibres i cultura formen part de la vida, són un patrimoni que portem en silenci, potser per això em dol veure joves absolutament pendents del mòbil, enfrontats a una dissociació permanent de la realitat, nois i noies que poden créixer assimilant la fascinació tòxica de les mitges veritats. Per causa d’aquesta desavinença amb la realitat triomfen també els polítics més obsessionats a semblar actors enfadats que no pas a argumentar.

Mireu, cada vegada valoro més el silenci de la lectura com un valor de confort i serenitat. Potser per això també m’agrada un espai anomenat “el costum”, on sembla que controles alguna cosa, si bé aquest hàbit d’assossec té regles: cal allunyar el mosquer de pensaments, aparcar la cultura queixosa i les cavil·lacions negatives, que són com ganivets esmolats que acaben per fer-nos mal. Segurament ens seria profitós que unes hores al dia tinguéssim el cap en les lletres i no en les cabòries per oblidar-nos fins i tot de nosaltres mateixos... pobres contribuents, condemnats a resistir des de la base de la cadena tròfica impositiva.

Hem vist que les suposicions dicten condemnes mentre esperem que passi el millor amic de la veritat: el temps. Cal aturar-se i tornar a estudiar la lliçó dels prejudicis, perquè al final les acusacions i les culpes poden ser borroses com una tarda de boira i potser alguns ja han clavat xinxetes en conjectures penjades en el seu tauler d’anuncis.

Recordo bé que anys enrere les nostres pantalles eren els carrers del poble. La memòria m’ha portat fins als primers dies d’escola quan rebíem la remesa de llibres d’olor característica, una fragància dolça de fusta i d’ametlles, agermanada amb la química del paper i la tinta. Les aromes quasi sempre les relacionem amb les nostres emocions. De fet, això té un nom, bibliosmia, una experiència que evoca vivències i ens transporta amb bitllet de retorn cap a una estació plena d’imatges, de coneguts i també de laberints.

Mentre folràvem els llibres nous de principi de curs ja ens donaven la primera lliçó. Asseguts en aquell pupitre de fusta ja érem un any més grans i de retruc apreníem la pedagogia de saber preguntar, possiblement l’aprenentatge que dona més profit. Ningú no sabia encara que en aquella aula ens esperava el gran repte que vam aconseguir: el futur que ara tots vivim.