Rigor

Jan Pomés, Paer en Cap de Cervera, en el seu escrit Molta palla i poc gra respon la nostra crítica a la decisió de nomenar per lliure designació la Direcció del Museu Comarcal de Cervera.

Diu que la crítica no és rigorosa, és poc clara i està embolicada amb adjectius com “amiguisme”, “clientelisme” o “tocs dictatorials”. Comet una greu errada gramatical: aquestes paraules no són adjectius, són noms i designen una forma de fer: actuar discrecionalment a favor d’algú, decidint sense debat previ. Més clar, l’aigua.

Pomés acusa ERC de no explicar legalment el que és un procés de provisió de lloc de treball pel sistema de lliure designació. És carregós referir-se a textos legals, però si, per rigor, cal fer-ho, ho farem: lliure designació amb convocatòria pública “consisteix en l’apreciació discrecional per part de l’òrgan competent de la idoneïtat dels candidats en relació amb els requisits exigits per acomplir el lloc”, això diu l’article 80.1 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP).

La diferència amb l’altre sistema de provisió de llocs de treball, el concurs de mèrits, està en l’apreciació discrecional de la idoneïtat dels candidats. Discrecional vol dir: “Deixat a l’arbitri d’algú” o “Llibertat de decidir segons l’apreciació personal”, segons els Gran Diccionari de la llengua catalana. Potser no és exactament “a dit”, però s’hi assembla molt.

L’EBEP considera que el concurs de mèrits és el procediment normal (article 79.1), i reserva la lliure designació per a llocs “d’especial responsabilitat i confiança” (article 80.2). Aquest sistema és excepcional i s’utilitza per nomenar assessors, gerents, directors generals..., càrrecs que donen suport al govern durant el seu mandat. És lògic que la norma permeti la seva provisió a dit, perdó: discrecional.

La lliure designació té una altra característica: l’article 80.4 de l’EBEP diu que “les persones nomenades per aquest procediment poden ser cessades discrecionalment”. És a dir, es podrà canviar la Direcció del Museu a discreció si un nou govern ho creu convenient.

La funció d’un Museu Comarcal, com és el de Cervera, està definida a l’article 29.1 de la Llei catalana de museus: “Oferir una visió global de la història, de les característiques humanes i naturals o de la riquesa patrimonial d’una comarca.” Funció professional i tècnica. No és lògic que la seva direcció depengui de les línies estratègiques de l’equip de govern de torn de la capital de la comarca. És un lloc de caràcter tècnic/professional, i el sistema de provisió hauria de ser el normal: concurs de mèrits.

Pomés acaba el seu escrit invitant ERC a debatre el model cultural i el model de museu. Fet que ens ha descol·locat, en els més de tres anys de govern mai havia comptat amb l’oposició. Ara ho fa i la resposta és clara: quan ens hi posem? Digui dia, hora i lloc, nosaltres hi serem.

Ja li avancem que posarem damunt la taula el Pla Estratègic del Museu 2022-2025, elaborat de forma participativa entre professionals, membres de la societat civil i representants dels grups polítics. El Pla es va aprovar en el Ple de març de 2022, amb el vot d’ERC, Junts, CUP i SiF i l’abstenció del PSC. Posteriorment se’n va fer presentació pública en un acte presidit per la Directora General de Patrimoni Cultural, la senyora Sònia Hernández, actual Consellera de Cultura de la Generalitat, la qual li havia donat el seu vistiplau.

El debat que va dur a l’aprovació del Pla va ser seriós i rigorós, amb transparència, equitat i ètica, com ens agrada treballar a ERC.

Tanmateix, el PSC ha mantingut el Pla en un calaix, sense desenvolupar-lo. Ens agradaria saber el perquè.