El Vell i el Nou Món
arquitecte
Ens recorda l’eminent historiador John H. Elliot a El vell món i el nou, 1492-1650, que Adam Smith afirmava amb rotunditat: “El descobriment d’Amèrica i del pas cap a les Índies Orientals a través del Cap de Bona Esperança són els dos esdeveniments més grans i més importants registrats en la història del gènere humà”. I, efectivament, l’impacte en els europeus del segle XVI i successius va ser descomunal. Van trigar gairebé cent anys a fer-se’n càrrec. Totes les estructures mentals, ètiques, econòmiques i també les relacions de poder entre els Estats van ser sacsejades d’una forma mai vista. Les certeses històriques desapareixien, l’horitzó s’eixamplava brutalment de cop i volta: un nou món es mostrava, més gran que el món conegut.
–“Amèrica i Europa tenen una relació especial, perquè Amèrica ha estat una obra peculiar d’Europa, cosa que no varen ser ni Àsia ni Àfrica. Amèrica i Europa van ser sempre inseparables, els seus destins es van trobar.”
–“Edmundo O’Gorman, mexicà, va afirmar enginyosament que Amèrica no va ser descoberta, sinó inventada pels europeus del segle XVI.”
–“El descobriment va tenir importants conseqüències intel·lectuals: es van posar en dubte un bon nombre de prejudicis europeus sobre la geografia, la teologia, la història i la natura de l’home. També va ser un desafiament econòmic com a font d’abastiment de molts productes amb forta demanda i camp d’expansió per als negocis empresarials. I, és clar, va comportar repercussions polítiques entre els Estats europeus.”
–“La innocència, la fertilitat, l’abundància –qualitats per les quals sospirava l’Europa del Renaixement, i que semblaven tan inassequibles– van fer la seva aparició en els informes de Colom i Vespuccio. Aquestes qualitats van provocar la resposta en dos àmbits, el religiós i l’humanista. Era lògic que alguns membres dels ordes religiosos, desesperats per la corrupció d’Europa, veiessin una oportunitat per a restablir l’Església primitiva dels apòstols en un nou món al qual encara no havien arribat els vicis europeus.”
–“La Historia Natural y Moral de las Índias de José de Acosta va ser la culminació d’un segle d’esforços per assimilar en la consciència europea tres diferents aspectes del món americà: Amèrica com una entitat en l’espai. El lloc de l’home americà dins del gènere humà. I Amèrica, com a entitat en el temps, la seva integració en la concepció europea del procés històric. Tot això es va assolir al llarg del segle XVI.”
–“El papa Pau II va proclamar el 1537 en la seva butlla Sublimis Deus que els indis són veritablement homes.”
–“Entre el 1500 i el 1650 van arribar oficialment a Europa des d’Amèrica unes 181 tones d’or i 16.000 de plata (més les de contraban). Podem preguntar-nos fins a quin punt hauria estat possible l’art barroc sense el metall preciós de les Índies.”
–“Sembla que al llarg del segle XVII 200.000 espanyols van emigrar a Amèrica, entre ells els 7 germans de Santa Teresa.”
“La breve relación de la destrucción de las Índias, de Las Casas (1552) i l’aguda Història del Nou Món, de Girolamo Benzoni (Venècia, 1565), contenien més munició de la que haguessin pogut desitjar els enemics més fanàtics d’Espanya. Començava la Llegenda Negra, que ha durat fins als nostres dies.”
El descobriment d’Amèrica va ser un fet d’una magnitud mai vista que va trencar tots els esquemes. En certa forma, atrapada en aquell formidable contrast, Europa es va descobrir a ella mateixa.