Ai
En els lamentables resultats dels alumnes espanyols a les proves PISA, sobretot quant a comprensió lectora i competència escriptora, també hi té a veure el desenvolupament de les noves tecnologies. Els mitjans per entre els quals ens movem cada dia ens faciliten la feina d’una manera gloriosa, que hem de reivindicar absolutament, però alhora llasten el funcionament mateix de la nostra ment, que sempre tendeix a la vagància més extrema. Si una aplicació ens identifica a l’instant el cant d’un ocell, mai més tindrem la necessitat d’aprendre’ls, o d’aprendre qualsevol altra cosa que un clic ens soluciona a l’instant. Amb la intel·ligència artificial, un giny digne de la miraculosa evolució humana, tot es torna encara més fàcil, o més difícil, i ja no necessitem entendre un text més enllà de les cinc ratlles, perquè en un segon la màquina que portem a la mà ens en fa un resum i ens en dona els principals temes. L’esforç del cervell cada dia és menor, cosa que també escatxiga les relacions humanes, les converses, la manera en què focalitzem la nostra atenció, la intel·ligència, la mirada cap al nostre propi interior.
La IA transformarà el món i negar-ho ja està sent una estupidesa. Com a eina que és, i unes d’implicacions gegantesques, tot dependrà de l’ús que en fem. Les possibilitats són meravelloses. Amb ella, podríem construir un món en què, per exemple, deixéssim d’escorxar-nos la pell i l’esperit en feines que ens fan infeliços, un món en el qual poder viure millor, en el marc d’una alegria personalitzada. Podríem destruir el capitalisme i trobar la manera de transcendir el sistema actual, també el de la medicina, també el de les relacions internacionals, i bastir una societat universal.
En canvi, de moment sembla que el món s’entossudeix a anar a una altra banda, a la barbàrie més elemental, a la violència i la usurpació sistemàtica de drets fonamentals sovint en nom de la democràcia. I les crisis porten a noves formes de feixisme i de salvatgia, en un clima de perenne inestabilització que tan sols alimenta aquells que la fomenten. La resta naufraga.
Llàstima no poder mirar per una espiera el futur, quan els humans haguem conquistat l’espai i el temps i haguem transcendit el cos, haguem assolit la plena consciència, la immortalitat a través de l’ànima.
