Per la força dels il·legals

Augmenten les pressions perquè Laura Borràs sigui substituïda d’acord amb el pacte de govern subscrit. El president Aragonès, que cada dia s’assembla més al president Montilla, s’hi ha sumat. La seva veu ha estat més d’amenaça que d’educada petició als socis. Per als catalans és una vergonya que la presidència del Parlament es mantingui vacant. Per a mi és una vergonya que, una vegada més, partits catalanistes i d’esquerres hagin fet possible l’aberració que la política la facin els jutges, al dictat de la seva centralista, injusta i prevaricadora interpretació de la llei. Que la presidència estigui vacant és un flagrant recordatori del poc valor del vot del poble. De fet, queda clar que no val res. En aquest Parlament sempre hi ha voluntaris de casa per fer la feina bruta. Ha estat així des de l’engany monumental d’ERC a tots els catalans, quan passaren d’exigir al president legítim la declaració d’independència a tot el contrari. És una vergonya veure com la separació de poders, imprescindible en una democràcia, és el poder absolut per a uns i el no-res per a un poble cada dia més al límit. És una vergonya per a tots els catalans constatar que tot i que la policia catalana no trobés cap indici delictiu en l’actuació de la Sra. Borràs, l’acció del jutjat corresponent va considerar que amb el supòsit n’hi havia prou i continuà la il·legal persecució. Constatem també i, per tant, que els Mossos d’Esquadra són menystinguts en la seva feina i professió. En les actuacions en els diferents jutjats que han instruït el cas no s’ha provat cap benefici, ni polític ni econòmic per a la Sra. Borràs. Si algú busca el currículum de la presidenta del Parlament s’adonarà que és una dona brillant, honesta, treballadora, catalana i líder política en la llarga nit de la lluita per les llibertats a casa nostra. Les llibertats anorreades de la dona. Les dels universitaris il·lustrats. Les de les persones honestes. Les dels treballadors. Les dels catalans i les dels independentistes. La seva ferma actitud fa caure la cara de vergonya a la legió de col·locats per damunt dels drets i les llibertats. L’argument d’alguns partits que la llei és igual per a tothom no em serveix quan veig a la majoria de la casa real de festa major permanent amb tota impunitat.