La batalla per la democràcia

Les guerres dels nostres dies es reconeixen per dos fets. Per l’alta tecnologia de les armes i per la manera en què es torturen els sotmesos. La d’Ucraïna és la més propera.

Europa es veu arrossegada a una guerra darrere l’altra. Ministres i governs dits progressistes s’han convertit en compradors compulsius d’armes als productors de guerres. La nostra comunitat, industrialment desenvolupada, és l’única que contribueix desesperadament a l’esforç contra el canvi climàtic.

Mentre les potències com Xina, EUA, Rússia, Índia i Brasil segueixen la bacanal de destrucció suïcida, els europeus estem sotmesos als costos del control del medi ambient i la compra d’armes. Tota aquesta despesa és sempre en detriment de la societat del benestar. Els ciutadans de tot el món lliurem una guerra per la democràcia.

Silenciosa en l’estrèpit, encoberta en els fets, terrorífica en les conseqüències i continuada en el temps. A tot el món, les falanges de la intolerància avancen inexorablement en la conquesta del poder. És trist constatar que ho aconsegueixen votant.

Alguns defensors de la tradició comunista ens mostren l’alternativa de Corea del Nord, Rússia.. o la de Daniel Ortega i Rosario Murillo dita “la verduga”. Els llops cuidaran les ovelles en un món on els ciutadans hem dimitit de la nostra primera obligació.

Només hi ha una manera aparentment molt senzilla, d’evitar-ho. Som més els necessitats de justícia, eficiència, transparència, redistribució, benestar social, honestedat.. i si els governants dits progressistes ho fessin bé, els extrems mai serien elegits.

Amb el “gobierno más progresista de la historia” les presons estan construïdes amb les pedres de la injustícia, la pobresa amb els documents de la ineficiència, la redistribució de la riquesa amb els pilars de la desigualtat i l’erari públic amb la corona de la corrupció. El meu menyspreu és igual per aquells que amenacen de destruir casa nostra com per aquells que ja es vanten d’haver-ho fet. Mentre Puigdemont, Junqueras i milers de represaliats no es puguin presentar a unes eleccions lliures i que sigui el poble qui triï, el PSOE i el PP estan en el mateix sac.

Encara que sigui enfadats, no deixem de votar per casa nostra, essent determinants.