El dilema

Com tantes vegades en la vida, ens trobem davant la balança que mesurarà la nostra decisió. En un platet poses el que sembla la raó absoluta i, en l’altre, una altra raó tan absoluta com la primera. Sigui quin sigui el desequilibri produït, ens sentirem en la frustració d’aquells que oscil·len de la riquesa a la pobresa en l’etern anar i venir, sempre, però, mantenint-se com a miserables pidolaires de justícia i felicitat. Llegeixo escandalitzat els missatges privats entre el President del Govern Espanyol i el seu home fort en els màxims òrgans de poder. Com pot ser que algú pugui grapejar en la correspondència entre ciutadans? Com pot ser que la privacitat entre personatges que ostenten la màxima responsabilitat pública sigui vulnerada amb tanta facilitat? Un dels platets de la balança toca fons i, entre sorprès i colpit, intento apaivagar la meva indignació. Ai las, llegint el contingut dels missatges poso en l’altre platet de la balança la sublimació de la ruqueria, que mostren uns personatges dels quals depèn el futur del país sencer. Tan imprudents són? Tan descuidats? Tan maldestres? Tan barroers? Tan i tant...? Llavors constato que l’altre platet de la balança no tan sols equilibra el primer, sinó que toca l’altre fons. En aquest exercici de contradicció entre la forma i el fons, entre els drets i les obligacions, entre la seguretat i la vulnerabilitat, entre l’ètica i la immoralitat... entre la privacitat i l’obligació de posar a la consideració dels ciutadans unes veritats tan òbvies com necessàries, la balança es torna boja. Alguns clamen la necessitat de matar el missatger, quan aquest només ha fet el que la seva professió obliga. Els periodistes tenen l’obligació de mostrar la realitat, especialment quan aquesta correspon a personatges públics que es posen o s’haurien de posar sota la lupa de la ciutadania, perquè aquesta pugui decidir si són de confiança o no. La tasca periodística, a més de mostrar la sublim ruqueria dels personatges, mostra contradicció entre semblança i realitat, imprudència en la custòdia de la confidencialitat, prova en contra de la seva honorabilitat, prepotència en la gestió del poder, insolidaritat amb la tropa del partit, menyspreu als ciutadans i, sobretot, incompetència. La balança s’ha trencat.