Una malifeta europea 3
En l’anterior article deia que els catalans necessitem deixar de ser dependents. Els exemples d’avui i sempre així ho aconsellen. Això, però, és més fàcil dir-ho que fer-ho. No hi ha ningú que no sàpiga com ho han fet els pobles lliures arreu del món. Aquesta fita exigeix la determinació de fer complir allò que el dret consagra. Mantenir la paraula és garantia de confiança i respecte. La paraula ha estat traïda i el respecte, ja perdut, costarà recuperar-lo. Els jutges, d’acord amb les majories polítiques a les quals serveixen, unes o altres, perpetren el poder per a una minoria, sota l’empara de la seva llei a mida, que estiren a conveniència, com un fastigós xiclet. Aquest escrit és tan sols una opinió, però aquests dies ho hem escoltat de boca de ministres, entre ells, el de justícia. Només cal escoltar les acusacions d’uns contra els altres. Els exemples de fiscals i jutges alineats en una banda o altra, com a marmessors d’interessos corruptes en contra de l’adversari polític, són portada dels mitjans de comunicació. Una majoria del Congrés aprova una amnistia per fer justícia al poble de Catalunya. Els lletrats del Congrés ho avalen. El Tribunal suprem ho revoca. El Constitucional passa el ribot. El govern de l’Estat acata. Quina justícia ens hem de creure? Quina és la bona? La dels partits? De la resta no en queda, perquè o se’ls han carregat o no els coneix ningú. Tot plegat manté un any més, i ja són uns quants, l’anomalia democràtica que diputats electes o líders polítics votats pel poble restin assenyalats com a delinqüents per una Espanya cada vegada més llunyana. Consagra un Estatut constitucional per als valencians i andalusos i bandejat per als catalans. Sabem de la voluntat d’aniquilar nació i sentiment. Llengua i cultura. Patim l’espoli, l’incompliment de la llei quan a ells obliga i l’arbitrària imposició quan als catalans esclafa. Sabem que ho fan des de la vexació i la humiliació de fer saber qui mana. Ens ho fan saber amb la força bruta de l’1-O o la de cada dia. Hi ha qui clama unitat dels partits polítics. Aquest impossible exigeix una altra determinació i, molt més, quan hom constata que fan realitat un vergonyós tripartit, sota la dissimulació i l’engany, consagrant el mal govern de la ignomínia al servei de Foment.
