Una malifeta europea 5

Les amenaces no serveixen sinó per perdre la força per la boca del qui les profereix. De fet, no haurà de passar gaire temps en què els fets donaran o trauran la raó dels milhomes bocamolls. Els catalans, una vegada més, vàrem confiar en les bones maneres, en la llei, el dret, les institucions, la democràcia... i en uns líders que ens han demostrat que les seves proclames només arriben a l’altura del faristol. Aquests és indubtable que pateixen la repressió, l’escarni, la presó, però també és indubtable que segueixen repartint-se les engrunes de la misèria a la qual ens condemnen. Per altra part, les institucions espanyoles han perdut tota prudència al considerar esclafat el sentiment de catalanitat. Han perdut tota mesura en la seva estratègia destructora, oblidant la força del convenciment català. Després de segles de cruels represàlies, mortaldats sense límit, prohibicions, escarments, assassinats fins i tot de presidents de la Generalitat... hi tornen. Mai ho han aconseguit del tot, però com un martell segueixen picant en fred i en calent. En ocasions, amb la subtilesa que els permet el poder, en altres per la força d’aquest. No perden ocasió de deixar anar una bufetada sovintejada, que no deixi oblidar la dependència obligada. Hem pogut veure amb quanta contundència, desproporció i mala praxi s’escarrassaven els Mossos a Montserrat per reprimir una manifestació contra un rei i una reina desvergonyits. Haurem de veure com espanyolitzen les entitats financeres de ca nostra, com arranquen les pintures salvaguardades de la barbàrie al Museu Nacional de Catalunya, com impedeixen que el català sigui oficial a Europa, com deixen per a demà el finançament pactat... i, patirem amb vergonya continguda el desori dels mals governs. I el que més revolta és el convenciment que el pitjor mal arriba des de la cuina de ca nostra, on personatges sense escrúpols col·laboren en aquesta subtil manera de colonització. Els no traspassos de rodalies, entre tants altres serveis que necessiten independència, compten amb el suport d’aquells que es proclamen, encara avui, com a salvadors de la pàtria. Aparenten tant, que si els compréssim pel que valen i els venguéssim pel que es pensen que ens enganyen, ens faríem milionaris.