De tothom?
Dinant, sopant... escolto les informacions de la televisió pública del meu país. En hora de màxima audiència i en espera de l’esbarjo dels programes d’entreteniment, la propaganda institucional maltracta, amb repetitiva insistència, la meva dignitat. Em transmet missatges interessats políticament, socialment innecessaris, econòmicament insuportables i falsos periodísticament. Aquesta manera de fer és o hauria de ser inacceptable en una societat plural, la utilització dels cabdals i mitjans públics per fer campanya electoral i partidista, fora del temps legalment establert, és una bufetada a la intel·ligència ciutadana. No cal dir que és un avantatge competitiu contra totes les altres forces polítiques, que intentaran competir en igualtat de condicions. Això encara serà més perjudicial per a aquells partits que intenten treure el cap en els informatius i superar l’allau de fals etiquetatge, que una informació esbiaixada i falsa intenta encolomar-nos. La informació universal, per aquella minoria que la utilitza, permet adonar-se que de la informació oficial a la real hi ha distància quilomètrica i tones de teleporqueria. Indigna comprovar-ho especialment per la burla estructural al sistema democràtic. Els invito a parar atenció en els temps de pausa dels informatius i les telenovel·les per adonar-se de quantes vegades escoltaran el lema electoral del PSC. Aquesta mentida del govern de tots, com una falsedat mil vegades repetida restarà en el seu subconscient fins al dia en què demanaran el vot. Per poc que comptin s’adonaran que la TV pública emet, en hora punta, més minuts de propaganda institucional que comercial. S’adonaran que aquesta allau de propaganda interessada es deu al resultat d’unes enquestes que tot i estar impunement maquillades mostren que els ciutadans estan emprenyats. Entre el món de les meravelles que ens volen vendre, en l’adulterada i edulcorada publicitat i la pudenta bafarada de realitat que mostra la imatge de la nostra ciutat, hom pot jutjar i triar. Mentre a tot Espanya el PSOE mostra les seves vergonyes, per imperatiu de la informació policial i periodística, a Catalunya alguns partits blanquegen el govern, sense atrevir-se a mostrar el tripartit d’infaust record que són.
