Abandonament culpable (6)
Aquest memorial de greuges podria no tenir fi. Són tantes les barbaritats, com tants els comissaris, comissionats, comissionistes... i una legió de personatges que ningú sap per què serveixen, encara que tothom sap per què hi són. La impunitat és per al malfactor i l’ofec, per als pagesos. Normal que cada dia siguin menys i més mal avinguts. Quan el ciment que uneix és la frustració per la traïció del govern falsament amic i d’alguns veïns que toquen cuixa, impera la desconfiança en l’ombra pròpia. La revolta pagesa és esclafada per una policia cada vegada més dels altres i una indiferència administrativa i política desgraciadament més nostra. Tot plegat mostra la degradació d’una manera de governar, més preocupada per l’ordre institucional que per l’ordre social. Més per les eleccions que per les solucions. Denunciava que un alcalde convicte i confés llançava l’aigua al mar, salinitzant els pous dels pocs pagesos d’una zona protegida per la llei i el sentit comú. Tot i el requeriment de l’ACA i la denúncia penal contra l’alcalde, escolto bocabadat la burla prepotent de qui continua amb la infracció. Sap que la Consellera Parlon no li enviarà ni una sola parella dels mossos, a diferència dels 8 furgons enviats amb celeritat inaudita per desallotjar dels seus horts els pacífics pagesos. Estic estupefacte en constatar que tot i les més de 200 al·legacions, denuncies penals, protestes ciutadanes, articles de premsa i declaracions dels falsos ecòlegs del Parlament les màquines segueixen entrant a les finques de cultiu, per instal·lar-hi plaques solars i torres de ferralla, amb el permís de l’autoritat i la mirada impotent d’una societat silenciosa. Els veterinaris sabem del perill d’un brot de malalties quasi oblidades de declaració obligatòria, que ronden com els voltors pels boscos propers. Aquesta declaració prohibiria les exportacions en regionalitzar-se oficialment el problema. Això no arruïnaria el sector, però sí a molts ramaders, a la majoria els faria més dependents i a unes poques empreses, més grans encara. El problema real seria per un país que viu d’exportar i que entre els aranzels i aquesta prohibició ens situaria en fallida tècnica. Pregunto pel pla de contingència de la Generalitat. Simplement no n’hi ha.
