El País de Pixarrí

Els barruts governen i una legió de col·laboradors accepten, tergiversen, maquillen i fins i tot fabriquen els argumentaris necessaris per tal de comunicar tot allò que la realitat tossudament contradiu. Presenten la regularització de les pensions de tal manera que sigui rebutjada. La tàctica electoral, l’interès partidista i la lògica dels carallots els fan creure que poder dir que Junts i el PP han votat en contra els rendirà electoralment, quan la realitat és que ningú, ni tas sols els voluntaris de propagar aquesta mitja veritat, com la més gran de les mentides, s’ho creurà. Tot i això, titulars de diaris i televisions amigues hauran propagat una fal·làcia que ens converteix a tots en esmaperduts espectadors de l’esperpent. La “intel·ligència” del Govern Zombi es mostra cada dia en anuncis d’una cosa i tot el contrari, fiant que la resta som una colla de carallots sense intel·lecte, memòria, ni criteri. La memòria necessària per recordar l’anunci de trens a velocitats de somni i constatar-los a velocitat, puntualitat i seguretat de tartana. El dimecres en Pedro Sánchez proclamava, com el fatxenda en cap que és, que Espanya disposa d’una de les millors xarxes ferroviàries del món. I hom va poder veure, amb més cara que espatlla, un Rufián qualsevol ser el gran defensor del Ministre Puente després de la negligència institucionalitzada de Renfe i Adif a Catalunya. Negligència criminal, per l’advertència del perill per part dels maquinistes, posant en risc els confiats ciutadans, que saben ara que les aparences i el ministre enganyen. La Consellera Paneque mostra el súmmum de la barra quan després de mesos de lloar les excel·lències d’un traspàs que no ho és, demana responsabilitats, fent de portaveu del despropòsit societari que hereta per voluntat partidista del PSOE català. Responsabilitats que també demana amb cinisme no dissimulat el gran factòtum Junqueras, col·laborador necessari del despropòsit. La Sra. Paneque, en vigília de la vaga de maquinistes, assegurava que farien complir els serveis mínims amb tanta contundència com patetisme mostra l’endamà, al no complir-se’n ni un. Quan la dignitat es substitueix per la barra i els ciutadans ho permetem no fent-los fora, acceptem la ciutadania del País de Pixarrí.