El país de “pixarrí” (3)
Hem normalitzat les aparicions del Conseller Ordeig, on una setmana ens diu tot el contrari de l’anterior, sense que ningú, públicament almenys, se’n faci creus. La irresponsabilitat i la falsedat institucionalitzada, instal·lades en la negligència, no enganyen ningú, però guanyen el relat general de la ficció. El Conseller assegurava que la clau era la rapidesa. Mesos després se’ns anuncia que els senglars han estat més llestos que milers d’humans sota el comandament del general Bum-Bum. S’han deixat morir durant setmanes els senglars de la zona zero en agonia interminable. Quan finalment han decidit agilitzar el sacrifici dels supervivents, la pluja i el vent els han alentit la feina. El bombo de la loteria de la incompetència ha deixat el premi de la grossa per a qualsevol dia d’aquests. Tot controlat, però, primer 2, després 18, 47, 142, 156... senglars positius en una progressió aritmètica, fins a anunciar que 2 infectats han creuat el perímetre de seguretat. Amb una cara tan dura com impertorbable se’ns anuncia, ara sí o potser és una altra vegada, que s’adquiriran incineradores mòbils, es demanarà ajuda i mitjans al Ministeri... quan el sector porcí, ja en pèrdues, ha de recaptar 6 milions d’euros per indemnitzar els ramaders del perímetre, on el buidat sanitari és retirar molts números de la nefasta loteria. Escolto el Ministre assegurar, en entrevista a mida del Sr. Ustrell, que no s’ha fet res malament perquè tres malalties de declaració obligatòria i de forma simultània empobreixin el sector boví, porcí i aviram del nostre país. Fins i tot en això menteixen, ja que no són tres sinó més. Contradiu els pagesos per Mercosur, assegurant el blindatge administratiu de la seguretat alimentària, però l’anàlisi dels aliments mostra que la població espanyola el 2025 es va exposar a través de l’alimentació a més de 60 plaguicides prohibits a la CE. Han estat cecs i sords al clam dels pagesos que alimenten la fauna salvatge per força i gratuïtament, als veterinaris que advertien de zoonosis catastròfiques, als metges que reporten creixement exponencial de malalties que compartim, als accidents de carretera... Han estat insensibles als ciutadans morts per aquestes causes fins que han creat la “Gran Taula Quadrada del Senglar”.