Escac a l’educació

La Marta Sibina qualifica la política informativa de la Generalitat de manipulació massiva, constant i desvergonyida o resumint, putrefacció periodística. Posa com a exemple l’editorial d’en Ricard Ustrell, posicionant-se en contra dels ensenyants, per enfrontar-los amb els familiars dels alumnes. No és casualitat que la Gemma Nierga entrevisti un jove alumne, que en el millor estil del SEU franquista, proclama el perjudici pels alumnes i ensenyants responsables, doncs el “problema” el causen “alguns alumnes incívics i uns vaguistes interessats”. Seria una informació més, si no fos perquè el jove escollit no era un desinteressat alumne, amb diferències de criteri, amb la resta de l’Institut, sinó el secretari de les Joventuts Socialistes de Valls. Quan els ensenyants han d’informar a les famílies amb butlletins i vídeos a la xarxa, per contradir la falsa informació del Departament, alguna cosa està podrida. Per contra, diversos consellers esgrimeixen l’argumentari de la fàbrica de mentides, desinformant a l’uníson mitjançant el descomunal poder mediàtic al seu abast. Un poder de tothom només al seu servei. El conseller Vila afirma que tota la comunitat educativa ha firmat un acord amb el Govern de la Generalitat. Tota? Només cal saber llegir i sumar el resultat de les eleccions sindicals per contradir la consellera d’Economia, quan afirma que els sindicats CCOO i UGT, únics signants, no són els minoritaris. El president Illa va presentar aquest acord com a històric. Ha estat històric donades les pèrdues milionàries, els conflictes, els perjudicis i el sentiment de rebuig i llunyania amb les institucions d’un sector crucial. Qui la broda és el conseller Dalmau quan afirma que han dedicat 2.000 milions a un pacte històric, quan en realitat són 500 anuals perquè es difereix en 4. Per cert, més de 4.000 milions lluny del 6% del PIB que la LEC obliga. L’augment del 30% del sou ja és una bufetada als infants de pàrvuls. La consellera del ram considera normal que els mossos entrin als centres i s’hi quedin, doncs són llocs de guerra i no de pau. Fins ara hi col·laboraven entrant i sortint en col·laboració formativa. La llista de mentides és tan llarga que fa dubtar fins i tot de la capacitat mental del qui les propaga.