Escac i mat

La setmana passada parlava d’escac a l’ensenyament. Avui constato que els ensenyants es veuen obligats a continuar en les seves reivindicacions, per la tempesta desfermada en contra seva pel govern dels mals usos. Aquests mals usos calia deixar-los arraconats en el blanc i el negre del passat. Publicitat manipuladora, desinformació pública, subvencions per la compra de voluntats, infiltració policial a les assemblees dels treballadors, falsedat policial en els atestats dels manifestants, col·locació d’estómacs agraïts en totes les institucions, portes giratòries pels capgrossos amortitzats, maltractament a la ciutadania, malversació de fons públics, corrupció esperpèntica, burocràcia asfixiant, negació del Tànger català... i acords amb els sindicats minoritaris del règim, blindant-los en contra de les justes reivindicacions dels majoritaris. Si fins ara el govern s’ha negat a negociar, és perquè, en les velles males pràctiques, part de l’acord amb els sindicats minoritaris és no deixar-los en evidència, acceptant ara les reivindicacions que eren necessàries per justícia i sentit comú llavors. La mateixa setmana que es firma “un pacte històric i de país”, que ho és per vergonyós, inútil i molt perjudicial pels alumnes, famílies, empreses i ensenyats, s’acorda amb els mossos unes millores econòmiques i laborals, que no discuteixo, però que comparativament ofenen metges, infermeres, ensenyants, servidors socials, pagesos i un llarg etcètera de sectors maltractats. Del govern de la gestió al del desori, del govern de tothom al del com, del govern de l’ordre al del desordre, del govern de l’èxit al del fracàs, del de l’administració eficient al de la burocràcia persistent. En uns anys de rècords de contractació de funcionaris, patim els rècords d’inseguretat jurídica, econòmica i social. El govern afirma que els ensenyants catalans passaran a ser, amb l’acord firmat, dels pitjor pagats als més ben pagats de l’Estat. Esgarrifa que el govern de la Comunitat amb el cost de vida més alt d’Espanya reconegui públicament que els nostres ensenyants són els més mal pagats. Ho empitjora quan afirma falsament, per activa i per passiva, que amb els acords mal firmats seran els més ben pagats d’Espanya. Escac i mat a la democràcia.