A poc a poc

Els únics que no erren són els que no fan res. No ens hauríem de penedir de cometre un error, sinó de repetir-lo. En un món on remenen les cireres els malvats, l’esforç individual poc hi pot. La fermesa col·lectiva pot canviar les coses si ens posem d’acord a guanyar les institucions més properes. Sabent el que volem, hem de demostrar el que valem. Cada dia em trobo més companys que han deixat de banda la frustració del procés fallit, obrint la porta a la indignació que la dictadura de la incompetència ens obliga a patir. En nom de la compassió de l’emigració descontrolada, justifiquen els que amb la seva incompetència els condemnen a la mort de la Mediterrània o a l’esclavitud de la misèria. No varen passar ni 48 hores del meu article de fa una setmana perquè una baralla tumultuària pels carrers de Lleida mostrés la realitat de les meves prediccions. El problema, com un càncer maligne, es troba a la Paeria, la Generalitat i al Govern de l’Estat. Compten amb col·laboracionistes interessats. La indignitat és major quan llegeixes els informes d’incontestable solvència científica de tots els sectors professionals del país. L’anàlisi econòmica de l’informe Fènix. L’informe Traffic and modal shift optimisation sobre les infraestructures ferroviàries, viàries i marítimes. L’informe del Col·legi de Metges sobre la degradació del servei, el districte únic universitari, la colonització i l’intrusisme professional a ca nostra. Escoltin la veu dels ensenyants després que el govern Illa silenciés interessadament l’informe PISA. Els informes de la Unió de Pagesos sobre la degradació dels sectors productius catalans i l’agressió desvergonyida contra l’empresa familiar agrària. L’informe d’Òmnium sobre la llengua i la cultura. L’annex als Pressupostos de la Generalitat sobre l’espoli espanyol. Els de la Sindicatura de Greuges. Passegin per l’administració de l’Estat a casa nostra i descobreixin la colonització dels virreis. No acabaríem. El pitjor de tot és que amb prova irrefutable i constatació en la relació causa i efecte, tota aquesta música de despropòsits està orquestrada amb malignitat i premeditació per l’Organització del Desgovern. Encara hi ha qui, com Txékhov, afirma que val més un canari maligne que un llop piadós. Per als catalans, ni l’un ni l’altre.