A poc a poc

Vaig escoltar amb molta atenció la classe magistral de Laura Borràs a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent. No hi ha però que invalidi la meva afirmació de magistral. Però sí que hi ha algunes qüestions que m’agradaria afegir. L’aportació científica sobre el valor i el dolor de les paraules i les seves conseqüències, impecable. L’anamnesi i la identificació de la causa amb la maldat de l’enemic, implacable. La descripció dels danys i les lesions, elegant. L’exigència de responsabilitats sobre l’error i la mala praxi política del procés, misericordiosa. La definició i la necessitat del concepte d’Intel·ligència Nacional, esperançador. En cada paraula, en prosa i en vers, en l’èpica del llenguatge polític i en la totalitat del seu discurs, moltes idees, molts ànims i molts missatges. Em pregunto si no caldria, en primer lloc, expulsar del missatge els complexos sobre emigració, progrés i unitat universal, construït per una esquerra que ni és justa amb l’emigració, ni eficient en el progrés, ni capaç d’unir-se en la seva eterna minoria de faccions. De fet, han esgotat el diccionari de noves sigles per disfressar el que són. Potser és hora de superar el concepte d’esquerres i dretes pel del sentit comú. En segon lloc, deixar de vulgaritzar conceptes sobre la ultradreta, el feixisme i el racisme, aplicant-los a una formació política que ni és d’ultradreta, ni feixista, ni racista. Em pregunto si no han de deixar de comportar-se com a abusadors de pati de col·legi sobre una formació que necessitaran com el pa i la sal de cada dia, més aviat que tard. En tercer lloc, coneixent l’agent causal, la determinació maligna de l’enemic, els danys irreparables que és capaç de provocar, els voluntaris de casa nostra que faciliten la mala feina i la necessitat de supervivència de tots els catalans, inclosos els que encara no ho saben: no és hora d’aplicar la teràpia del sentit comú? Ens cal la Intel·ligència col·lectiva connectant diversos cervells en un mateix objectiu. Compartir en la passió del projecte un fervor de fidelitat absoluta que uneixi sentiments i intel·ligències en l’estima i el respecte. La meta és superior a totes i cadascuna de les individualitats i està a l’altura de persones que juntes fan un poble, un projecte i una nació.