SEGRE

Creado:

Actualizado:

Ara al cor de l’hivern, un parell de dies a la setmana entro a la feina que encara sembla de nit i en surto quan torna a ser fosc. De sol a sol, com els pagesos d’abans. Tot amb tot, més enllà del fred i la son, l’experiència d’encauar-se en una oficina amb el cel negre i sortir-ne igual proporciona algunes sensacions irrepetibles, que gairebé compensen un horari tan intempestiu (almenys en relació amb el període diari d’irradiació solar).

Aparco a l’esplanada de la Fira de Lleida i el primer que veig és l’ampla avinguda dels Camps Elisis, il·luminada per una llum ambarina que li confereix un aspecte irreal. Els alts fanals són més baixos que les copes dels plàtans, de manera que només se n’albiren els troncs: dos llargs rengs de troncs d’escorça clara que recorden les columnes gruixudes d’un temple egipci. S’endevinen, en l’obscuritat de més amunt, les rames encara prou carregades de fulles seques que no acaben de caure i han adquirit ja un color de fusta, com si formessin part del brancam. Una llum del mateix to ressalta la monumentalitat de la Seu Vella, encimbellada al turó que senyoreja la ciutat mig adormida, i permet distingir de lluny les filigranes dels finestrals del claustre o de la porta dels Fillols, els relleus dels absis, l’espectacular volumetria de campanar i cimbori... Després, caminant per la passarel·la, s’escolta la remor de l’aigua insomne del Segre, la piuladissa de l’ocelleria que es desperta, el raucar de granotes, els quacs dels ànecs que han generat un debat pseudocientífic sobre si provoquen eco o no ressonen gens...

El dilluns 21 al vespre, travessant aquest viaducte per a vianants de tornada al cotxe, podia contemplar, riu amunt, per darrere dels cables tensats del pont de Príncep de Viana, l’emergència d’una superlluna rogenca, com una enorme moneda de coure. Era l’anomenada lluna de sang, un fenomen que es produeix quan el perigeu o aproximació màxima de l’òrbita del satèl·lit natural a la Terra coincideix amb un eclipsi lunar, previst unes hores més tard. Una nit ideal per anar a l’oliva, vaig pensar, havent llegit la vigília que la cooperativa de l’Albi acabava de presentar a la fira oleícola de les Borges un oli elaborat amb arbequines de maduració primerenca collides en nits de pleniluni. Es veu que els pagesos actuals ja no treballen de sol a sol sinó de lluna a lluna.

tracking