SEGRE

Creado:

Actualizado:

Algun lector es preguntarà per què aquests darrers dies, que han fet pensar en un assaig de l’apocalipsi, amb tanta cridòria pels carrers i tanta flamarada, no m’he referit ni a les tumultuoses mobilitzacions ni a la causa que en principi les provoca, l’empresonament d’un cantant de rap, si és que d’aquella mena de recitació sincopada se’n pot dir cantar. Doncs en primer lloc perquè, en aquest món que ens ha tocat de viure, l’actualitat informativa cada cop em resulta més estranya i incomprensible.

I segonament perquè, si arribo a escriure allò que en penso, és possible que alguns dels manifestants més esvalotats haurien anat a tirar pedres a la redacció d’aquest diari, igual com van fer a Barcelona a la seu d’El Periódico o al Palau de la Música Catalana. Per cert, el diputat cupaire Carles Riera declarava dimarts, sense aportar-ne cap prova, però això de demostrar les afirmacions amb dades fidedignes sembla ja cosa del passat, que hi ha indicis per sospitar que l’acció d’apedregar els vitralls modernistes del Palau (i saquejar comerços després de trencar-ne els aparadors o calar foc a cotxes i motos, suposo) va ser deguda a infiltrats policials.

Au! Del que sí que hi ha indicis, veient les imatges televisives, és de la participació en aquells saraus pirotècnics de bastants eixelebrats, el peculiar concepte de llibertat d’expressió dels quals és a la democràcia el mateix que un rap és a la música. A propòsit, de debò que m’intriga la fascinació encara a hores d’ara de més d’un per la versió ultrancera d’una ideologia totalitària que ha causat més morts que el nazisme.

N’hi ha que excusen els autors dels aldarulls per la seva joventut, motiu de benevolència en aquesta societat tan immadura, condescendent i paternalista. Sento a la ràdio un de tants sociòlegs de pacotilla afirmant que els joves són els que més pateixen la pandèmia.

Segur? Pensava que eren els ancians que no s’han pogut moure en tants mesos de casa o la residència, l’exhaust personal sanitari i dels serveis socials, els milers de treballadors assalariats o autònoms que han perdut la feina o el negoci... Però no em facin cas, em dec equivocar, ja he dit abans que no entenc res.

Potser per això, i perquè és probable que m’estigui tornant un vell rondinaire integrat al sistema, agraeixo que els Mossos evitin que uns quants ximplets ho cremin tot. 

tracking