Llibres per (sobre)viure
Al “kit de supervivència” presentat el 25 de març en un vídeo per la simpàtica i enriolada, malgrat les circumstàncies, comissària europea de Preparació i Gestió de Crisis i Igualtat, la belga Hadja Lahbib, amb l’objectiu de resistir almenys 72 hores una situació crítica causada per una nova pandèmia, una catàstrofe natural, un ciberatac a gran escala o una agressió bèl·lica (dels russos o bé, tal com s’estan posant les coses, dels americans), hi figuraven documents personals, medicines, diners en efectiu, una llanterna, encenedor o llumins, unes quantes llaunes de menjar en conserva i ampolles d’aigua, el mòbil amb el corresponent carregador, una navalla suïssa multiusos, un aparell de ràdio amb piles de recanvi i fins i tot un joc de cartes per amenitzar la reclusió. Bona idea: esperar la fi del món fent una partida rere una altra de brisca, pòquer, botifarra o set-i-mig. De debò que a ningú no se li va acudir d’incloure a l’equip d’emergència un llibre per entretenir-se mentre sonen de fons les trompetes de l’apocalipsi? Com que no puc estar ni deu minuts vagarós sense un volum o un diari a les mans, em costa d’entendre-ho.
Bé, dimecres vinent podrem fer provisió de lectures, aprofitant la bona collita anual de prosistes i poetes de proximitat, per si els virus o els aiguats o els hackers o les bombes (o els aranzels del boig de la Casa Blanca, que ens està encongint tant els fons de pensions que aviat no en tindrem ni per comprar novetats ja una mica ràncies en format butxaca, sort que amb l’edat cada cop ve més de gust rellegir).
Llibres, aquest Sant Jordi, que no cal que siguin dels més publicitats o venuts, per tant millor evitar novel·letes escrites o si més no firmades per locutors i altres personatges televisius o mediàtics, ni tampoc dels més reeditats, perquè aquesta condició em recorda l’estratègia seguida pel protagonista d’El caso de las almendras garrapiñadas, un dels títols triomfadors de la diada llibresca de l’any passat, curiós i divertit exercici metaliterari del lleidatà Francesc Baena, compost per onze prefacis a onze successives edicions, més un postfaci, un epíleg i una nota final, en què l’autor organitza un escamot d’amics per anar adquirint exemplars de la seva pròpia obra en diverses llibreries, a fi de garantir-ne l’èxit. Estic segur que no és l’únic escriptor que hi ha pensat algun cop.
