Pastís de formatge

Josep Pau, d’Arbeca, va llegir un paper d’aquests meus al diari sobre la coneixença casual que vam fer el passat abril del cambrer argentí d’un restaurant d’Amalfi, que en sentir-nos parlar en català ens deia que havia residit cinc mesos a Guissona, i com que el Josep i la Lídia tenien previst de desplaçar-se en breu a aquella localitat italiana, el va retallar per mostrar-lo al noi, convençut de sorprendre’l. Però resulta que el migdia que hi van fer cap, preguntant per ell, tenia festa. Llàstima.

Rodant pel món, per poc que t’hi fixis, i tinguis prou ganes –i galtes– de tafanejar, et trobes sovint amb aquesta classe de coincidències. A mitjan juny, per exemple, en un bar de la ciutat alemanya de Starnberg, vora el llac on va morir misteriosament ofegat Lluís II de Baviera, el Ludwig del llargmetratge –llarguíssim– de Visconti, a la cambrera que ens va servir un sublim käsekuchen o pastís de formatge per acompanyar el cafè amb llet, notant-li un accent foraster, no em vaig poder estar de preguntar-li la procedència. De Lecce, va respondre, la preciosa ciutat barroca de la Pulla, al taló de la península transalpina, on havíem dinat en el decurs del viatge al·ludit al principi a la pizzeria Antica Corte unes típiques Orechiette con cime de rape, alici, peperoncino e pane grattato. Doncs vols creure que la mossa havia estat treballant en aquell local? Però nascuda allà a la vora, va puntualitzar, a Lizzanello, el poble on Francesca Giannone ambienta La Cartera, una novel·la que tot just jo estava llegint.

La setmana següent, a Schruns, al Voralberg austríac, on ara fa cent anys Ernest Hemingway aprenia a esquiar, i així en deixaria constància en dos dels seus llibres, entràvem un matí a l’hotel Taube, en què l’americà s’allotjava i encara guarden la taula rodona damunt la qual escrivia, jugava al pòquer i, sobretot, bevia. El cap d’esmorzars que ens va atendre, molt amable (tant com per convidar-nos a una porció de käsekuchen, també deliciós), es deia Xoán, un cinquantí fill de Pontevedra i cul inquiet, que ha viscut en 52 països i entén el català per haver exercit un temps de contrabandista a Andorra. Però aquest no cal que el vagis a veure, amic Pau, perquè ens va dir que a final de temporada canviarà altre cop de domicili i feina, encara no sap si cuiner a l’estació suïssa de Zermatt o pilot de moto de neu a Noruega.