Tots magiars (tret d’alguna)
Voti, voti, voti, trumpista el que no voti... Tisza, que en la llengua del darrer Nobel de literatura, László Krasznahorkai, i també d’un altre Lászlo més conegut per aquí, de cognom Kubala, significa Respecte i Llibertat. Si els soc sincer, tal com va el món em sabria més greu que em fessin botar en un estadi per trumpista que per musulmà, tot i la meva escassa simpatia per l’islam. En fi, fill de Trump i fill de Putin alhora, una doble condició que l’actual president d’Hongria, el malcarat Viktor Orbán, comparteix amb els peons internacionals del nou populisme autoritari d’extrema dreta, començant per la mosqueta morta ripollesa, que amb aquella veu pausada d’inofensiva pubilla menestral –i medieval– fa l’efecte que no ha de trencar mai cap plat, si bé crec que més valdrà no donar-li’n l’ocasió, per si de cas. En fi, que com més cosins –polítics–, més cretins. Però no pas més endins, sinó més enrere, en la perspectiva de la història de la humanitat (i dels drets humans).
Diumenge ens hi juguem molt, a les eleccions hongareses, per no dir magiars, igual que sovint designem els suïssos com a helvètics o els portuguesos lusitans. Millor magiar, perquè el rival amb més possibilitats segons les enquestes de desbancar l’aprenent de dictador prorús es diu justament Magyar, Péter Magyar, amb i grega. Que no és cap esquerrà woke, no pateixin, sinó un liberal centrista que pretén integrar el país a Europa i als valors occidentals, alliberat de les garres imperials de Moscou.
Ja vaig reportar aquí que el passat 23 d’octubre participàvem, i ara no em faré l’interessant donant a entendre que hi vam anar expressament, en realitat simple coincidència, en una multitudinària manifestació al llarg de l’avinguda Andrássy de Budapest, convocada tot just pel partit democràtic Tisza arran de l’aniversari de la revolta popular de 1956 contra l’antiga URSS. En un dels cartells del memorial on figuren centenars de fotos de víctimes de la repressió dels tancs soviètics es llegia una frase de Lenin que podríem atribuir a Trump: “L’objectiu no és convèncer sinó confondre l’oponent.” I a fe que ens tenen ben confosos, entre el Donald i el seu soci Vladimir, i cada dia més arruïnats, mentre ells no paren d’enriquir-se. Sobretot no oblidem mai que aquests són els referents ideològics i morals de la futura Catalunya propugnada des de Ripoll!