El neerlandès errant
No cal fugir els caps de setmana d’estiu a la platja, per veure moviment, que vol dir gent. Assegut entorn d’una tauleta a l’ombra de la part de fora de Lo Diari, a peu de l’antiga N-II que travessa Bell-lloc, pots veure el món desfilar, sense necessitat de moure’t del poble. Dos diumenges enrere, per exemple, de primer l’estampa simpàtica d’un centenar de motoristes amb Vespa, com un eixam rodant de colors vius. Al cap d’una estona, però aquests aturant-se a fer un beure, mitja dotzena de jubilats d’esperit forever young, per més que intentin dissimular l’edat amb cues llargues de cabells canosos recollides sota el casc i caçadores de cuir negre, a bord de potents Harley-Davidson.
Després els que passen a peu, carregant motxilles grosses com ells. De vegades els crido, perquè s’asseguin a reposar i prendre alguna cosa, mentre els sotmeto a un interrogatori que d’entrada els sobta: ignoren que seran carn d’article. Aquell matí, tres peregrins amb barrets d’ala ampla. Recorren el camí ignasià per trams. Enguany d’Alcarràs fins al final, a la Cova Santa de Manresa. Dos són de Lisboa i un de Porto. Quan al darrer li comento que just la setmana vinent tenim intenció de visitar la seva ciutat, em recomana que sigui per sant Joan, perquè la festa val molt la pena. Parlem de fados, de Pessoa i de Mourinho (sempre m’han caigut bé els portuguesos, a desgrat dels més coneguts a casa nostra: Figo, Cristiano Ronaldo i el reincident entrenador del Madrid). Reprenen la marxa cap al Palau d’Anglesola, on dormiran.
Deu minuts més tard aparca vora la cafeteria una autocaravana matrícula NL. En surt una parella de septuagenaris amb un gos. M’expliquen en anglès que són holandesos (ara s’ha de dir neerlandesos, perquè Holanda és només un tros dels Països Baixos, en concret dues regions costaneres, les més poblades, una al nord i l’altra al sud, Holanda Sobirana i Holanda Jussana, per entendre’ns). Venen de Burgos i van a Tossa de Mar. Els comento que Cees Nooteboom, el seu compatriota escriptor mort al febrer, que desconeixen, era un entusiasta de l’adust paisatge castellà, perquè deia que ell devia tenir per dins el mateix aspecte desolat. Tampoc no sabien que a Tossa es va filmar en 1950 una cèlebre pel·lícula amb James Mason, Ava Gardner i el torero Mario Cabré, precisament titulada Pandora i l’holandès errant. Bé, el neerlandès...