Aquells raviolis de llamàntol...

Si dijous m’acomiadava amb un sentit plany per la mort de Dolors Bertran, mestressa de l’hotel Bertran de Salàs, amb les portes tancades ja fa un parell d’estius, em temo que de forma definitiva, almenys respecte al menjador (potser hi reobrirà el servei d’habitacions, però no és el mateix, si més no per als que amb l’edat comencem a preferir una taula ben parada a les temptacions d’un llit ample, encara que no sigui el domèstic), avui tinc el goig d’anunciar que L’Era del Marxant de la Pobleta de Bellveí, un altre referent de la cuina tradicional pallaresa, torna a l’activitat després d’un any d’interrupció, de la mà de Rosa Álvaro, que ja treballava a l’equip del restaurant regit per la família Montané-Perucho des de feia tres dècades. Felicitats, doncs, als partidaris de menjar bé fora de casa sense que cada vegada t’hagis d’hipotecar el pis o vendre una finca (i al final te n’acabis penedint perquè creus que t’han pres pèl i quartos i que t’hauria fet més profit un pa amb tomaca i pernil mentre veus el Telenotícies).

Llàstima que una altra informació d’aquest àmbit ens ompli de tristesa i nostàlgia anticipada, perquè també plega el Xalet Suís, un dels establiments més acreditats de Lleida els últims 44 anys. No és que jo en fos client habitual, però procurava acudir-hi un cop a l’any amb l’amic Joan Guilanyà, que sí que n’era un assidu. N’enyoraré sobretot els antològics raviolis de llamàntol. No sé si a partir d’ara els oferiran a La Huerta, de la mateixa família, on passa a oficiar Sònia Balasch, que havia rellevat als fogons el seu simpàtic pare sense que es notés el canvi, cosa que escric com un elogi.

Algú pot replicar que no tot són males notícies, al panorama gastronòmic ponentí, i que per exemple al gran local dels Camps Elisis que ja havia acollit alguns negocis del sector posen en marxa un bufet lliure coreà, signes dels temps. Potser sí que aquest algú té raons per a l’optimisme, però què volen que els digui? A risc de passar per antiquat, provincià o integrista, a mi que em donin un bon fricandó, un bacallà a la llauna o aquell pollastre farcit de foie que serveixen a La Huerta mateix, abans que no Kimchi de rave fermentat, uns fideus de midó Japchae, arròs bullit amb salsa picant Bibimbap, rotllos de sèsam Gimnbap, unes crestes al vapor Mandu o tires de vedella marinada amb soja Bulgogi.