SEGRE

Creado:

Actualizado:

A pesar de la meva profunda tecnofòbia i un segons que sembla bastant justificat respecte, o directament pànic, per tota mena de computadors i altres maquinetes d’entranyes misterioses (ara avisen que abans d’una dècada la Intel·ligència Artificial, per no dir Letal, ens pelarà a tots, confio almenys que també els que s’estan fent multimilionaris amb aquest invent del diable), i empès no tant per la curiositat com les presses, m’aventuro a preguntar-li al senyor Chat, de cognom GPT, una espècie de polifacètic savi renaixentista dels nostres temps, format de xips i algoritmes, quin gust té la carn humana. Una consulta que entenc que pugui sorprendre, però es tractava tan sols de completar un paper que estava redactant fa poc per treure’l aquí al diari, si bé no pas el dedicat a la Sabrina, que no soc tan cafre, ni els seus palpissos tan apetitosos, sinó sobre la recepta de gat rostit extreta d’un nou llibre de cuina medieval del xef Josep Lladonosa.

D’entrada, el meu enigmàtic interlocutor digital es declara reticent a facilitar informació, advertint-me que es tracta d’un tema delicat. Veig que l’ens intangible exhibeix encara algun escrúpol moral i potser creu haver-se-les amb un aspirant a caníbal. No, que li replico, en to tranquil·litzador, només intento confegir un text breu de caràcter humorístic. Ah, bé, si és així, em ve a dir, alleujat, i aleshores sí que contesta: un sabor entre porc i vedella. Entesos i gràcies! (tot i ser conscient que en aquest cas mostrar-me educat equival a despendre els sis litres d’aigua estimats per cada interacció amb la cosa). I, de sobte, la temptació difícil de resistir: “Vols que te l’escrigui?” Coi, això sí que no m’ho esperava.

Hi sucumbeixo, ara també més per tafaneria que mandra. En tres segons tinc a la pantalla el resultat. Increïble, fins al punt que si no m’enxampés assegut cauria de cul. Ni posant-hi tota l’atenció i l’enginy, i un parell d’hores de feina, no m’hauria sortit tan rodó. I a sobre, graciós. Sí que gasta sentit de l’humor, el paio. O paia, perquè no deu tenir sexe, com els àngels. I l’humor és més producte de la intel·ligència o bé dels sentiments? En fi, que apago l’ordinador, tan admirat com aterrit, convençut que els articulistes –i potser escriptors en general– tenim els dies comptats. Sort encara que a mi tot això ja m’agafa gran, i pel poc que em queda...

tracking