Pàtria: la meva biblioteca

Aquest proper dimecres tornarem a celebrar Sant Jordi, la gran festa dels llibres i les roses. Sant Jordi tornarà a ser la gran festa catalana, que és compartida de manera entusiasta per quasi tothom. Poques coses són tan acceptades i transversals com Sant Jordi. M’agrada molt l’ambient que es viu aquesta diada, però com a comprador i amant de la recerca de nous llibres, haig de dir que no és precisament el millor dia per a fer-ho. En tot cas aquest dimecres la meva biblioteca tornarà a augmentar amb un parell de llibres més. Ja des de molt petit i per problemes de salut, els llibres m’han acompanyat al llarg de tota la vida. Comparteixo per tant i de manera absoluta l’opinió de Thomas Jefferson quan va dir que no es podia viure sense llibres. Els llibres són el nostre disc dur intern, aquell que des de dins ho fa funcionar tot. Com més llibres llegeixes millor pots gestionar tots els reptes que se’t posen al davant. L’opinió de Kafka que faig servir al meu ex-libris defineix molt bé el que és i ha de ser un llibre: quan el llibre que llegim no ens desperta d’un cop de puny al cervell, per què llegim, doncs, aquest llibre? Un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar gelat que hi ha dins nostre. Quan trenquem aquestes aigües gelades amb les nostres lectures, podem començar a navegar a mar obert. Comencem a descobrir molts més mons i a conèixer noves realitats. Et vas construint, a poc a poc, el que per a mi és la meva autèntica pàtria. Quan amb l’edat vas veient que les decepcions superen les esperances i que el mal s’imposa massa vegades al bé, la teva biblioteca es transforma en un petit refugi antinuclear contra la creixent imbecil·litat humana. Ho deia Umberto Eco: les biblioteques són les vertaderes pàtries de la humanitat. I jo, a nivell particular, però també com a català, encara tinc més motius per anar ampliant per Sant Jordi, amb un parell de llibres més, aquesta particular “pàtria” que ara mateix la conformen 3.326 llibres. Per quin motiu? Doncs exactament pel que ens va dir Stefan Zweig: els llibres són la pàtria dels que han perdut totes les altres. Bon Sant Jordi!