Orgull descarrilat
El que ha passat els darrers dies a la xarxa ferroviària espanyola i a rodalies a Catalunya és un drama que ha tret a la llum les misèries que aquest país arrossega des de fa molt de temps. Els diferents governs espanyols han tret sempre pit dient que som el segon país del món en xarxa de tren d’alta velocitat. I això és cert i sorprenent si tenim en compte el que val fer i, sobretot, mantenir, una xarxa d’aquestes característiques en condicions. Si Espanya és la 12 potència econòmica del món segons el PIB, costa molt d’entendre que siguem els segons en un tema tan costós. Espanya té uns 4.000 km d’alta velocitat, lluny dels 48.000 de Xina, segona potència econòmica, però molt per sobre de països com el Japó amb 3.000 i quarta en el rànquing, Alemanya amb 1.600 i tercera, Itàlia amb només 900 sent la vuitena i molt lluny dels Estats Units, primera potència econòmica, que encara no té xarxa d’alta velocitat. Els vots que van portar les línies d’alta velocitat ja es van amortitzar fa temps. Ara, mantenir les línies d’alta velocitat en condicions o tenir trens de rodalies amb un bon servei, ja són situacions menys mediàtiques, més cares i incòmodes de gestionar. La pèssima gestió de rodalies és exemple de com la política passa per sobre de “les coses que preocupen a la gent” com ens venen els polítics. Curiosament, una foto publicada per la mateixa Casa Reial és la millor mostra del que intento explicar. A la foto es veu la parella reial, acompanyada pels dos ministres de torn, el president andalús i un Guàrdia Civil. Darrere aquest grup, una mica lluny, es veu el tren descarrilat i al costat uns bombers treballant-hi. Una foto que mostra en primer pla la monarquia i els polítics. Tots ells posant i mirant directament a la càmera. Només el Guàrdia Civil desvia la mirada, provocant que el contrast de les mirades sigui més potent. L’accident del tren darrere i solucionat per bombers anònims. Postureig, pur i dur, unes Menines modernes però amb el drama com a marc idoni per intentar augmentar l’estima del ciutadà que els ha de votar –els polítics– o suportar –la monarquia–. La foto ha aixecat polseguera a les xarxes. No m’estranya. Mai havia vist una monarquia i uns polítics tan ben retratats davant un drama social que tenen a tocar i al qual donen l’esquena tot posant davant la càmera.
