Nominalia unisex

Júlia és la guanyadora del rànquing anual de noms de nadons a Catalunya. La segona plaça és per a Leo. Aquests dos encapçalen les llistes femenina i masculina, el formulari oficial inclou també la menció del sexe.

Malgrat les exageracions de l’extrema dreta, avui encara no és possible respondre la pregunta del gènere al registre civil amb un “ja ho decidirà quan sigui gran”. L’any passat van néixer 56.316 nous catalanets, dels quals 440 es diuen Júlia i 433 Leo. La freqüència és respectivament de l’1,6% i de l’1,5%.

Dit d’una altra manera: el nom de Leo –que tants minuts de glòria ha donat a Catalunya gràcies a l’astre argentí Leo Messi– l’ha rebut un nen de cada seixanta-sis. Aquesta proporció implica que en toca un per cada dues aules i mitja de primària. Els següents de la llista són Nil, Marc, Ona i Martina, que encara tenen menys presència.

Molts noms, cap de realment dominant. És la diversitat que caracteritza el nostre temps. Només cal veure quantes modes coexisteixen a l’hora de pentinar-se, vestir-se.

Ara bé, curiós és que potser l’única moda que practiquem tots i que ens uneix és la d’anar al bar a fer un cafè o una canya. La dispersió onomàstica actual ha facilitat que les professores i els professors cridin els alumnes pel nom de pila. Fa uns anys aquest fet no era possible i d’aquí es va encunyar la dita “Joseps, Joans i ases n’hi ha a totes les cases”.

El 8% dels nascuts a la província durant la meva dècada, la dels setanta, es deien Josep. Els Joans sumaven el 7% i els Tonis eren un de cada vint. A primer d’EGB del col·legi superàvem el centenar (3 classes de 35-40 alumnes), així que ens tocaven sis Joseps per simple estadística.

La frase “Josep, surt a la pissarra” provocava un caos. Suposo que per això, si ens cridaven pel cognom, era per marcar distància i autoritat, com pertocava a la pedagogia de finals de dictadura i inicis de transició. És per aquest motiu, que des de ben petit, dins l’òrbita de l’Episcopal se’m coneix més per Cerón que no pas per Marc.

N’estic segur que en el futur, tal com va avançant la diversitat de gènere, els noms que lideraran els rànquings en uns anys seran els de funcionalitat unisex, els que l’extrema esquerra ha batejat com a “niñes”.