El Sisè

Demà farà un mes que va començar la tardor. Per a mi és l’estació que gastronòmicament més frueixo (bolets, caça, moniatos, calçots...) i darrerament la gaudeixo en algun dels restaurants de Barcelona que més freqüento, com són el Gresca i el Suru. Però, què passa quan davall de casa teva obre un establiment que emula aquests dos de la capital catalana? Doncs això és el que ha fet l’Àngel Esteve amb Sisè (973 821 719, av. Estudi General, 27 de Lleida). Acompanyat per l’Ainhoa a la sala i el Marc als fogons, ha decidit emprendre el seu projecte personal i importar a Lleida una fórmula que funciona molt bé a Barcelona. L’Àngel (el 2018 va guanyar el Moncusí de joves cuiners) havia passat pel lleidatà Cràpula, per continuar amb Ricardo Camarena, Mugaritz, Celler de Can Roca, Coure, Gresca.. El restaurant disposa d’una cuina oberta, neta i impol·luta, grandiosa i potent que comunica als dos espais que té: per un costat la barra alta davant la cuina per a 8 persones que gaudiran del privilegi d’endinsar-s’hi i observar com els dos cuiners treballen i emplaten els plats, i l’altre espai és la clàssica sala amb taules i cadires per estar-s’hi còmodament i gaudir de les elaboracions culinàries. La decoració, que és molt encertada i feta amb molt de gust, dona un cert glamur a aquest indret de Cappont (el de la part nova que albira entre el campus universitari i la nova zona de Copa d’Or) que és pobre en gastronomia treballada i elaborada. La carta és de proximitat, renovada constantment, correcta pel que fa a nombre de plats (la setmana passada tenia 7 entrants, 6 principals i 4 postres), desenfada i peculiar carta de vins (amb presència de naturals) i acompanyada de l’exquisit pa del PaPanBread. Per cert, a tenir en compte que és dels pocs que a Lleida diumenge nit obre; i dimarts i dimecres tanca, podríem dir que li serveix per experimentar nous plats que posarà a la carta o poder visitar altres espais gastronòmics. Com també podria servir a l’Àngel per anar a casa de la seva padrina, que és el que li dona nom a l’establiment. Ella vivia en un sisè pis i el record que sempre té d’aquell habitatge quant a pau, bons moments (gastronòmics i familiars)..., va ser el motiu principal per posar-li aquest nom al Restaurant.