I Lleida, què vol ser?

He de confessar que aquest títol no és meu. Aquesta és la capçalera que duu el nou llibre de l’Antoni Gelonch i que va presentar-lo abans-d’ahir al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. És un lema que crida l’atenció, i molt! Lleida és una ciutat amb un passat viscut de molts colors, i que de fa anys es troba en la recerca d’un horitzó que verdaderament la defineixi. Té veïns nouvinguts, no té un disseny clar, es capfica en les coses petites, vol ser urbana però no oblida la pagesia, és bruta i tancada, deixada i ambiciosa, propera i allunyada, capital i barriada. I tot alhora! Tal com diu l’autor en la introducció de l’obra.

Lleida és un pou de contradiccions internes que la condicionen i intervé en la manera de relacionar-se dels lleidatans. Té un passat resilient, ciutat fronterera i punt de trobada de moltes batalles. El seu present no té definició clara. És pagesa, universitària, comercial, de serveis, sanitària... I el seu futur es debat a pensar en gran o bé a utilitzar per enèsim cop la frase “per Lleida ja està bé!”. És evident que hi ha moltes preguntes per respondre i Lleida necessita –ara més que mai– una marca, una característica o una proposta seriosa de futur. Gelonch compara Lleida amb 4 ciutats: Eugene (USA), Rybnik (Polònia), Darmstadt (Alemanya) i Le Mans (França). Les equipara amb la capital de Ponent i explica com s’ho han fet per crear el seu propi destí després que cada una hagi tingut un fet passat que va obligar-les a repensar el seu model de ciutat. Finalment, fa una DAFO de Lleida on analitza les seves febleses i fortaleses. Resumidament en destaco algunes com: Lleida necessita polítics a Barcelona i Madrid amb poder de decisió, abandoni l’enveja interna entre els lleidatans, sàpiga generar riquesa als seus ciutadans per poder-la compartir, sortir dels eslògans curts i puntuals, arrelar la immigració, eliminar la interminable burocràcia, revelar-se al silenci imposat, i pujar la seva autoestima.

En definitiva, I Lleida, què vol ser? és un interessant llibre de lectura ràpida per llegir durant un cap de setmana, com els de fortes ventades que tenim darrerament. Cal obrir les finestres on radica el nostre ideari tancat i deixar que una mica de corrent ens proporcioni noves conviccions. I per què no, potser ara seria el millor moment per cercar allò que somiem de ser el dia de demà, no creieu?