Tolerància és rendició
A Lleida, com en molts altres municipis catalans, tenim una certa preocupació amb els robatoris i els furts que, a pesar que han disminuït lentament, s’han acabat convertint en una rutina. Com deia, és ben cert que els indicadors ens diuen que darrerament aquesta situació ha estat minvant, però és una preocupació social evident. En la majoria d’aquests casos, els delinqüents són reincidents: entren per una porta i surten per l’altra. I això a la ciutadania ens genera una certa sensació d’impotència i de desprotecció.
En una democràcia consolidada, el dret a la propietat privada i a la seguretat han de ser pilars fonamentals. Si aquests es debiliten, el sistema trontolla. Cal deixar-ho clar: aquest problema no és culpa ni de la Policia Local, ni dels Mossos, ni de la Policia Nacional, ni de la Guàrdia Civil, tampoc es pot assenyalar els polítics municipals, perquè ells només poden aplicar tot allò que la llei els permet. El problema real és que les lleis que tenim no són efectives, i això només es pot resoldre al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, que són els qui tenen la responsabilitat i la capacitat de fer reformes profundes. El més greu de tot això és que molts cops sabem perfectament qui són els impenitents: surten gravats a les càmeres, es passegen pels carrers i tothom els reconeix. Tampoc podem pretendre que els cossos de seguretat els persegueixin les 24 hores dels 365 dies de l’any. Aquesta impunitat visible fa encara més mal a la confiança ciutadana en la justícia i alimenta la sensació que les víctimes estan desemparades. Tots hem sabut de robatoris efectuats durant la matinada en establiments i habitatges de la ciutat o de l’horta. Comerços amb persianes trencades, cotxes robats davant de casa... Tots tenim veïns, familiars i coneguts que ens expliquen històries similars a aquestes. I això no hauria de normalitzar-se.
En definitiva, penso que la solució no hauria de passar per mirar cap a una altra banda. Ara és moment de reformes legals que posin fre a la reincidència i que facin respectar el més sagrat: la seguretat i la tranquil·litat de la gent. Els ciutadans no demanen privilegis, demanen justícia i protecció. Personalment, la tolerància amb la delinqüència no és progrés, és rendició.
