El poder de les pimes

Suposo que deu ser per l’arrel llatina que tenim o igual per la important influència cristiana que ha conviscut de sempre al nostre país, però sovint hi ha qui mira amb desconfiança a tot aquell que guanya diners. Com si prosperar fos sospitós. Com si crear una empresa, fer-la créixer i generar beneficis fos un pecat. I, personalment, considero que és exactament al revés. Guanyar diners de la manera més honesta és una cosa prou natural. És la prova que una empresa funciona, que crea valor, que genera llocs de treball i que aporta riquesa al conjunt de la societat. Quan una empresa funciona bé, el país sempre va millor. El problema de casa nostra és que sembla que es miri l’activitat empresarial com si fos un adversari a tenir controlat, quan hauria de ser un aliat a impulsar. Només cal que parlem amb qualsevol promotor, arquitecte o empresari. Per construir un edifici o posar en marxa un projecte, els tràmits poden allargar-se mesos o fins i tot anys. Permisos, informes, autoritzacions, recursos... Un laberint burocràtic que desanima qualsevol iniciativa. L’administració es capfica a supervisar, controlar i regular. El que necessiten les empreses no és res de tot això: és que les coses funcionin. S’ha construït un sistema que vigila l’activitat econòmica com si fos un problema, quan en realitat és la base de la prosperitat. I, a propòsit d’això, què demanem els empresaris? Una cosa molt senzilla: que ens deixin treballar. Que puguem generar riquesa. Que puguem pagar impostos —sí, impostos— volem gravàmens racionals, coherents i proporcionals. Perquè quan els tributs són excessius o incoherents, el que s’aconsegueix no és més prosperitat, sinó menys activitat. Quan no es crea riquesa, l’únic que es genera és pobresa. Les pimes i els autònoms no són una peça secundària del sistema econòmic. Són el seu veritable motor. Per això cal un canvi de mentalitat. Cal reduir la burocràcia, agilitzar llicències, confiar més en els professionals i donar aire al sector productiu. Menys traves i més oportunitats. Perquè sense empreses que funcionin, sense activitat econòmica i sense iniciativa privada, l’únic que acabarà recollint el país serà una cosa molt simple: res.

En definitiva, si volem continuar sent una terra d’oportunitats cal que entenguem que crear riquesa no és un problema. És la solució.