El futur dels moderats
L’actual panorama polític català cada cop és més difícil desxifrar-lo. S’acosten les eleccions municipals del maig del 27 i per als pròxims mesos haurien d’aclarir-se nombrosos interrogants. Qui sap si igual serà un “superdiumenge” amb la inclusió d’unes eleccions generals.
Observo com la dreta catalana nacionalista moderada se sent identificada amb les tesis que promulga Foment del Treball, la patronal presidida per Josep Sánchez Llibre. Fa unes setmanes l’expolític democratacristià, en el transcurs de la seva intervenció com a reelegit president, va insistir en el fet que Govern i ERC han d’arribar a un acord perquè sense pressupostos no es pot funcionar. Ja toca que ben aviat en tinguem uns de nous i desitjo que aquests no tinguin un increment de la pressió fiscal en empreses i famílies. Sánchez Llibre ha reclamat la supressió de l’impost de patrimoni, la reforma de successions i donacions, la deflactació de l’IRPF i la llibertat d’amortització. Sobre l’absentisme, qualificat “d’emergència silenciosa”, ha anunciat el compromís de lluitar per reduir-lo. Hi ha alguna formació política que s’hagi fet seu aquest discurs? Jo només he vist els diputats de Junts per Catalunya, els del partit de Puigdemont. Són els que han estat més crítics amb l’infern fiscal que es viu al país. Ara bé, de la resta d’activitat parlamentària de Junts (que segurament podria ser molta per a ells) només hi veig la denúncia constant a la tendència espanyolitzadora del govern d’Illa. Trobo que és un bagatge molt pobre. Davant d’aquest escenari, no és estrany que a Junts li creixin constantment focs al territori. Ara Pacte Local, la plataforma que el 2023 va actuar com a marca municipalista del PDeCAT, aspira a presentar-se en 200 municipis el 2027. Són 189 regidors i alcaldes que tindran autonomia pròpia per decidir amb quina fórmula concorren als comicis, tant sí és en solitari com en coalició. Un 80% aniran sols i el 20% restant amb PSC, Junts o ERC.
Fa mesos que aviso que les incògnites a l’antiga Convergència persistiran mentre Waterloo continuï sent la seu central de Junts. És allí on es prenen les decisions i es decideix què passarà quan Puigdemont pugui tornar a Catalunya. L’exiliat podria decidir continuar com a president del partit, repetir com a candidat a la Generalitat o deixar pas a nous perfils? Jo recomano la darrera opció. Calen aires nous...
