Cremar el futur

Lleida no ha estat cap excepció i, just amb l’inici de l’estiu, nosaltres també hem començat una nova temporada d’incendis. La segona onada de calor que vivim –i viurem durant uns quants dies més– ens ha confirmat que es preveu molt més complexa que no pas les anteriors. A més de tot això, també se’ns anticipa una tardor moguda pel que fa a gotes fredes i inundacions. Caldrà anar amb compte! Els incendis dels darrers dies a la Noguera, la Segarra i altres indrets menors del territori ponentí s’han produït en un moment en què es donaven les tres condicions que fan que qualsevol petita cremada es converteixi en una important calcinada: més de 30 ºC, humitat per sota del 30% i un coherent component de vent. Així i tot, hem d’agrair als efectius del cos de Bombers de la Generalitat que hagin actuat professionalment per extingir-los eficaçment. Més enllà de l’anàlisi exhaustiva de les causes i les conseqüències d’aquests incendis, cal analitzar per què aquestes catàstrofes cada cop són més habituals i algunes molt destructives. Durant les darreres dècades la superfície forestal de Catalunya s’ha doblat. Ha passat de ser el 30% del territori al 65%. Convertint-se una de les zones amb més boscos d’Europa. Potser ja va sent hora que el govern es plantegi de debò una verdadera gestió de l’explotació forestal del país. En un territori on més de la meitat del mateix ja és forestal per culpa de l’abandonament al camp, el mínim que actualment podem fer com a país és començar a explotar econòmicament aquesta realitat. Sabem que la qualitat de la nostra fusta no és la millor, però hi ha moltes altres maneres de treure rèdit a aquests més de dos milions d’hectàrees forestals. Encara que la majoria dels boscos estiguin en mans privades, el govern ha d’incentivar la gestió d’aquestes forests amb programes i ajudes. Perquè al cap i a la fi és una inversió de país. Un bosc ben gestionat és molt menys perillós en cas d’incendi que una arbrada sense cap gestió. En definitiva, plantejar-se el problema dels incendis sense qüestionar-se quin país volem i quina distribució territorial volem tenir, és un brindis al sol. Catalunya té el 80% del país gairebé buit. Si no encarem aquest debat de debò, els macroincendis passaran a ser una realitat habitual. I si continuem així, no només seran simples cremades de juliol...