La millor escriptura del món

L’altre dia explicava aquí que totes les biblioteques són sucursals de la d’Alexandria, totes són un espill que reflecteix la nostra cara, en totes hi podem fer un descobriment que ens canviï la vida, en totes hi podem trobar el nen meravellat que s’hi apropa per primera vegada i que portem a dins amb una connexió cega al paradís. Avui puc aportar una dada nova: d’entre totes les biblioteques de la història de la humanitat n’hi ha una que és la millor del món. Es diu Biblioburro i recorre la selva amazònica a lloms d’un ruc. L’escriptor Xuan Bello no ha pogut acomplir el seu somni de traduir els Essais de Montaigne a l’asturià. Compartia amb Montaigne el desig que la mort el trobés despreocupat d’ella, i així ha estat. Quan la seva filla tenia 9 anys li va preguntar: “Ser adult… vol dir que et fan mal els ossos?” Et fan mal els ossos i els dilluns, pensava Xuan, però aquest home compartia amb la nena l’alegria de qui no ha perdut mai la capacitat de meravellar-se amb l’univers. El seu optimisme era imbatible. Quan cremava Notre-Dame pensava que hi hauria arquitectes fantàstics que millorarien el que hi havia, i quan explicava que el seu pare, guàrdia civil, no va morir en un atemptat perquè el cable de la bomba estava cobert per la gelada, afegia: “a vegades la gelada ajuda”. Xuan va decidir escriure en asturià perquè pensava que la veritat només es pot dir en la llengua que ens ha ensenyat la mare. “Entre la paraula veritat i la veritat hi ha la mort”, deia aquest escriptor després d’haver arribat a la conclusió que la veritat es construeix amb moltes mentides. La mort ha vingut a desmentir-lo. A thing of beauty is a joy for ever, va dir fa dos-cents anys un poeta anglès que no va arribar a morir, com no va morir Montaigne, com no ha mort Bello. Xuan és avui ànima: aquest cel pregon. Tothom que vulgui que la mort l’agafi despreocupat d’ella té la banda sonora en la prosa delicada i melodiosa d’aquest home, que mai no ens cansem d’escoltar. El nostre cor truca moltes vegades, però quasi mai l’obrim. La literatura de Xuan l’obre sempre i està feta d’una llum hipnòtica que viatja a lloms d’un ruc que travessa totes les selves amb la millor escriptura del món.