Entre dos foscors, un llampec

AIXÒ ÉS la vida. Entre dos foscors, un llampec. Una ferida en la inexistència. Què és la literatura? Contar enlluernaments. Encara que la nostra existència sigui rutinària i avorrida, el principal problema que tenim quan l’expliquem és que sigui verosímil perquè de seguida descobrim que amb desconcertant freqüència protagonitzem moments increïbles i aprenem que la vida és fantàstica. Hi ha més coses al cel i a la terra, Horaci, de les que caben a la teva literatura. Les aparences sí que enganyen. Quan hi ha inundacions, el primer que falta és l’aigua, i un dels nostres escriptors favorits és Sòcrates, que no va escriure ni una línia. No existeixen els ovnis, però hi ha constància de milers d’albiraments. No existeix Déu, però s’han acreditat centenars de miracles. Tants com perdons: perdonar és un miracle que ens permet navegar per la deessa blava que és la mar. Totes les innocències adultes són fingides. Estima la veritat, però no t’hi casis perquè és una mentida amb pretensions. Quan deixem l’adolescència i entrem en la maduresa, en el meu cas als 61 anys, comencem a pensar en coses que hem fet malament i ens omplim de remordiments. No som tan intel·ligents com ens pensem si no sabem que no som tan intel·ligents com ens pensem. Ens entusiasmen coses que no entenem, i per això som tan entusiastes. T’agradaria tant que et regalessin al final de la vida totes les estones que has estat esperant en un semàfor en roig! Però de seguida veus que si no saps perdre el temps no saps què et perds, i que n’hi ha un per caminar i un per esperar, i que no fer res és fer molt quan estàs impacient per creuar el carrer. Meryl Streep ens va ensenyar que l’amor de les primeres llàgrimes s’ha d’abandonar sota la pluja perquè no deixi de ser perfecte i ens serveixi de per vida per veure els colors brillants de totes les coses quotidianes. Hi ha moltes persones que treballen durant dècades en l’edificació d’un pedestal sobre el qual al final de la vida no sabran què col·locar-hi. A qui té tot el que desitja li falta el més important, que és el desig. Quan aconseguim el que volem ens adonem que no sabem què volem. Només hi ha una vida, i no té fi. La revolució és viure tranquils.