Que els bombin!

Arriba un moment a la vida que sembla que només ens quedi esperar la que sempre es presenta a la cita. En quin lloc, a quina hora, quin dia ens tocarà? Volem tota la ciència per ser més clars, més serens, més rics, però només d’experiència. Si parlem poc dels nostres orígens humils és perquè no ens agrada presumir. Que no es riguin els rics dels pobres, que pobres van ser Cervantes i Machado. Tots tenim persones que han anat davant nostre obrint-nos camí. Ens l’han obert entre els simples i entre els savis; entre els vius i, ara, entre els morts. La millor història de fantasmes és la nostra vida, qualsevol vida. De la infantesa no en sabem distingir el que hem viscut del que hem fantasiejat, i és normal que sigui així perquè la infància és un país on tot succeeix de manera diferent. Les últimes obres dels grans creadors no tenen l’esplendor de les de la maduresa, però la seva senzillesa només és a l’abast de qui ha desaprès durant molts anys. Denunciar les limitacions intel·lectuals dels governants és oblidar la raó del seu èxit. Ningú val més que ningú, però n’hi ha alguns que valen menys, concretament els que tenen maldat. Si Mauthausen i el gulag no van apagar la llum del món i no van impedir el vol de l’alosa, què esperen aconseguir els botxins? Hi ha tanta misèria, tanta abjecció, tanta vilesa, que no és estrany que tanquem els ulls per poder dormir i ens refugiem en els somnis, que són les engrunes de l’ahir. Els ulls ploren perquè veuen que els psicòpates triomfen ràpid en la partida d’escacs que és la vida, un joc en què s’odien dos colors. No ens agraden les coses que només són profundes; ens agraden les intenses. El que és profund va cap baix, i a baix hi ha el límit de la terra; l’altura és més intensa, i més bella, i més fonda, perquè el límit és el cel. La imparcialitat és covardia. És aconsellable nedar contracorrent quan les aigües corren cap a unes cascades. Si la mar abandonés el món faria l’olor seca que fan les cases on hem viscut quan porten buides molt de temps, però la mar no té cap intenció d’abandonar el món i esquitxa les roques d’enormes pins, ens cobreix amb estanys d’avets, llença la verdor sobre nosaltres. Els psicòpates triomfen ràpid, sí. I què? Que els bombin!