SEGRE

Creado:

Actualizado:

Un dia com avui de fa cinquanta anys, el científic Joan Oró retornava a Lleida per fer el pregó de la Festa Major del 1973. Feia vint anys que vivia als Estats Units i treballava en el programa Viking de la NASA, una missió no tripulada a Mart que va permetre fer els primers estudis biològics d’aquest planeta. Ja era un científic reconegut internacionalment que exercia de professor a la Universitat de Houston, però aquell dia no era el doctor Oró, tornava a ser el xiquet que caminant pensatiu entre el carrer Anselm Clavé, on tenia el forn de pa el seu pare –just al xamfrà amb Comtes d’Urgell–, i l’estació de trens, va decidir que seria bioquímic. Així ho va explicar al saló de plens de la Paeria. L’escena és meravellosa. Me l’imagino de nen, amb aquell somriure trapella que va tenir sempre, però capficat.

El professor Jordi Sirera, de l’aleshores Instituto de Segunda Enseñanza, l’actual Màrius Torres, li va obrir les portes de la biologia. La importància d’un bon mestre. I de tots els interrogants que se li van plantejar, a Joan Oró li’n recava un especialment, el de l’origen de la vida. Aquell 5 de maig del 1973, però, això de l’origen de la vida va ser menys acadèmic i més personal. Va parlar de com el seu pare, d’Alcanó, i la seua mare, de Torrebesses, es van conèixer a Barcelona. Eren de secà.

D’una terra “on es fa el millor oli del món”, però “dura de treballar i improductiva”. Van decidir començar una nova vida a Amèrica, però les famílies no ho van veure clar. “I per això vaig tenir la sort de nàixer a Lleida.” I això és molta sort. Però l’orgull no el cegava. Era molt conscient de la realitat. Va fer unes recomanacions de futur que mig segle després resulten visionàries. “[Lleida] Continua explotant i desenvolupant les teues fonts d’energia hidroelèctrica, però no destrueixis la bellesa natural de les valls i les muntanyes del nord de la província” perquè “demà seran una font de riquesa”. I va afegir: “Continua regant amb l’aigua de les neus les planes i les valls del centre i del sud de la província, però no assequis del tot els rius, ni converteixis les ribes en llocs poc habitables, continua explotant la riquesa agropecuària del teu sol, però modernitza els mètodes i fes-ho de forma racional.” Ai, si li haguéssim fet cas!

tracking