Una redacció de paper

Permeteu-me l’endogàmia, però avui parlaré de periodistes de SEGRE. Això sí, no els conec. De fet, no els poso cara. Potser perquè no en tenen. Són personatges literaris. Joan Serradell va ser un dels primers a voltar per aquesta redacció paral·lela. El va contractar Marta Alòs. I, a veure, tot i que una mica interessat, té fonts que acaben sent determinants per resoldre casos. Serradell ja és un veterà. Va començar a signar cròniques negres el 2018 a Ulls maragda (Pagès Editors) i dos anys després retornava a L’origen del pecat, de la mateixa editorial. Ara s’amplia la secció de Tribunals i Successos novel·lesca. En poc temps han sortit dos llibres molt diferents entre ells però que tenen unes quantes coses en comú. Tots dos negregen i estan escrits per Jordis de fora de les comarques de Lleida, però han triat aquest espai geogràfic per ambientar les seues novel·les i, en els dos casos, hi apareixen periodistes de SEGRE. Comencem a la plana. A Butsènit d’Urgell. Així, precisament, es titula el thriller rural de Jordi Corbera Bachs (Editorial Calambur Xandri). És una història molt fosca, pertorbadora fins i tot en algunes planes. Terrible asesinato en Butsènit d’Urgell, titularà Clara Bellver en un SEGRE de ficció de 1994, de quan encara no teníem edició en català. La gent del poble s’enfada tant que llencen el diari a la paperera (com passa a la primera entrega de La sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan). Allò de matar el missatger. Jordi Corbera és de Badalona, químic de professió, però coneix la Noguera perquè quan era petit el seu pare va llogar un mas per anar-hi a caçar. I de la boira de la Noguera als boscos del Pallars Sobirà, on l’escriptor de Breda Jordi Coll ambienta El preu de la sang (Rosa dels Vents). La desaparició d’una nena de nou anys mobilitza el poble imaginari de Sureny. Troben un cos, però no és el de la petita Alèxia, sinó el d’un noi degollat. Els Mossos d’Esquadra es mobilitzen, i SEGRE també. Hi envia la periodista Lola Sánchez Barneda. La pobra Lola no comença amb bon peu. Però és pencaire i encara que la inspectora vinguda de Barcelona intenti endebades parar les filtracions, ella anirà avançant en la seua pròpia investigació i acabarà trobant la peça clau perquè el trencaclosques encaixi.