L’escola rural entre bastidors

La realitat del territori català fa que moltes comarques, deixant de banda la capital, estiguin esquitxades per escoles rurals. Acabar-hi treballant és altament factible. Pots pensar que no hi haurà dificultats, que les ràtios seran amables i que hi podràs gaudir i viure l’educació des d’una perspectiva agradable i idealitzada.

No cal gaire temps des que t’incorpores al centre fins que veus que totes aquelles idees preconcebudes d’una escola graduada amb nivells es fonen com la neu. Has d’espavilar-te per entendre el funcionament i el dia a dia d’aules multigrau, heterogènies i amb gran diversitat d’infants.

Amb el pas del temps, arriba el moment en què sospeses, per una banda, l’exigència de dominar el currículum de diferents nivells, els dubtes de si ho fas prou bé i si atens tothom de la manera que necessita, el ritme trepidant, el volum de gestions d’un centre a repartir entre poques... A l’altra banda, hi ha l’aprenentatge de sostenir la incertesa, l’esclat de la creativitat que et permet fer i avançar, el tracte proper, sentir-te una part d’un tot, saber qui ha vingut a l’escola aquell dia perquè li has dedicat temps... I moltes de les mestres ens hi acabem quedant i passem a defensar l’escola rural amb dents i ungles perquè ens adonem que, tot i les mancances, una escola petita és un valor afegit dins del sistema educatiu català.

És necessari que, les persones que coneixem a fons l’escola rural, deixem veure què hi ha entre bastidors, per exigir que les dificultats afegides que representa una escola de poble siguin ateses pel Departament, ja que som un percentatge important de les escoles públiques de Catalunya. No ens conformem amb el paper de germanes petites del sistema, justificat per la quantitat d’alumnat.

La visió d’escola rural com un ens que treballa de la mateixa manera que ho fa una escola graduada per nivells és obsoleta, massa arrelada als pensaments centralistes dels gestors del Departament i a allò que ens toca fer a les escoles. Així tenim:

- Sobrecàrrega de funcions i càrrecs: tutories, càrrecs d’equip directiu, coordinacions, gestions administratives, reunions, formacions obligatòries... L’absència d’una docent per qualsevol d’aquests motius repercuteix en la resta del centre.

- Un volum de tràmits i documentació desproporcionat a les hores que hi ha per fer-ho.

- Poca atenció dels serveis educatius (EAP).

- Escassetat d’espai, fet que dificulta l’encaix de tot el que pot passar alhora al centre: tutories, espai per a reunions restauratives, atenció de l’EAP, dormitori dels infants que descansen al migdia, zona de jocs interiors a l’hora del menjador, tutories individualitzades...

- Dotacions econòmiques insuficients del Departament, ja que amb les actuals no es poden sufragar les despeses de funcionament d’una escola rural o ZER.

- Falta d’equitat, ja que el preu d’una sortida educativa o cultural és desorbitat (pocs infants, més quilometratge...) Així, acabem reduint les sortides al màxim o portant-les a terme amb la implicació de les famílies i mestres per adaptar-nos als horaris del transport públic.

- Inestabilitat de plantilles, a causa dels canvis de matrícula. No saber si l’escola es mantindrà o bé s’anirà perdent fins a tancar-se ens porta a fer-nos visibles i a explicar-nos per diferenciar-nos de les escoles veïnes i aconseguir fidelitzar les famílies.

Tot i les mancances exposades, volem contribuir a posar en valor l’escola rural. La qualitat de l’acompanyament als infants que es fa a les escoles petites porta a millors resultats, no només acadèmics (que també), sinó en allò essencial: el seu desenvolupament integral i benestar físic, psicològic i social.

La importància de les escoles rurals per al territori on se situa, ja que s’obren al coneixement dels diferents patrimonis del poble: el social (oficis antics i actuals...), el cultural (la història, el passat, l’art, les cançons...), el natural (el paisatge, flora, fauna...) i l’econòmic (botigues, empreses...). Conèixer i valorar tot el que és nostre i local ens fa estimar-ho i garanteix l’arrelament al territori.