Millora educativa

Recentment, el Departament d’Educació ha fixat les seves prioritats de cara al curs que ben just encetem. I en destaca com a repte principal l’èxit de l’alumnat i la millora a les necessitats de suport educatiu. Des de l’Associació de Directius de l’Educació de les Terres de Lleida valorem positivament que aquest sigui el principal objectiu del Departament i afegiríem que l’èxit que es pretén vagi acompanyat d’una millora dels resultats educatius.

Tant de bo existís una recepta màgica per assolir aquests propòsits, ara bé, sí que tenim clar des de l’Associació que caldria prioritzar una sèrie de mesures basades en la nostra experiència que creiem fermament que ajudarien a la millora desitjada en el nostre alumnat.

La primera és la baixada de ràtio a les aules. Amb l’increment de la diversitat que es viu a les aules, unit amb les necessitats de suport que l’alumnat necessita, és obvi que un docent no pot arribar a impartir una docència de qualitat a ràtios d’alumnat que depassin els 25 alumnes per aula.

La segona, en la qual el Departament enguany sembla que s’ha alineat, és focalitzar els programes de formació en la millora de l’assoliment de les matèries instrumentals (llengües i matemàtiques). El professorat i els equips directius estem saturats de projectes, programes, formacions i assessoraments que ens ocupen temps i esforços en altres temàtiques que ara mateix no considerem prioritàries.

La tercera ve relacionada amb la importància que com a país hem de donar a la nostra llengua. És molt important l’existència d’aules d’acollida com a element vertebrador de la immersió de l’alumnat nouvingut a la nostra terra. Amb una doble missió: garantir el coneixement mínim de la nostra llengua abans d’ubicar l’alumnat a un grup-classe ordinari i actuar com a espai de benvinguda al sistema escolar i a la nostra cultura.

I la darrera, encara que en podríem esmentar força més, vinculada a la promoció necessària de la professió. Si desitgem bons professionals cal reflexionar sobre aspectes econòmics i socials. Econòmic, perquè a banda de la revisió que caldria fer del sou de docent, dels més baixos de l’estat espanyol, el que és inaudit és que no es pugui compensar aquell docent que assumeix més responsabilitat per la impossibilitat d’acumular dos càrrecs en la mateixa persona. I en el vessant social, cal donar un missatge clar a la societat del paper educador i formador que exerceixen els docents enfront dels nostres infants i adolescents, la qual cosa exigeix respecte per part de les famílies i consideració de la societat. Som plenament conscients que aquestes mesures requereixen ser acompanyades de recursos econòmics que les facin possibles, però queda clar que si pretenem avançar com a societat, la inversió en Educació és cabal i, per tant, hem d’aspirar a elevar el % del PIB invertit del 4% actual fins al 6% propi de països del centre i nord d’Europa.

Com a epíleg, una qüestió que no val diners: tingueu confiança en els equips directius; en la seva expertesa, sentit comú, diligència i rigor a l’hora de liderar els centres educatius. Segons estudis científics, la gestió d’un bon director o directora és la segona eina més poderosa per tal de millorar els resultats educatius dels estudiants.