Antoni Vives, un valor que perdura

Aquest 30 d’octubre, Lleida ha tornat al cementiri per recordar Antoni Vives i Estover, el primer alcalde d’Esquerra Republicana de la ciutat, amb una ofrena floral senzilla i emotiva. Les flors, els silencis i les paraules compartides són, avui, un acte de justícia històrica. Perquè la memòria democràtica no és només recordar, és restituir dignitat a aquells que van ser condemnats a l’oblit per defensar la llibertat i la República.

Antoni Vives va ser alcalde de Lleida en dos períodes, entre 1932 i 1934 i de nou el 1936, en temps difícils i convulsos, però també d’esperança i transformació. Va creure en la política com a eina per millorar la vida de la gent, i va representar un municipalisme valent, compromès i proper. Aquella Lleida republicana va començar a somiar-se com una ciutat amb vocació de futur.

Després de la Guerra Civil, com tants altres republicans, Vives va haver de fugir a l’exili. A França va continuar fidel als seus ideals fins a la seva mort, el 1959. Durant dècades, la seva figura va quedar en silenci, com la de tants alcaldes i servidors públics que van ser apartats o represaliats per haver cregut en la democràcia. Però el temps, quan es treballa amb memòria, acaba fent justícia.

Per això, l’any vinent Lleida farà un pas més en aquesta recuperació col·lectiva. Coincidint amb la cloenda del 140è aniversari del seu naixement, es durà a terme un homenatge institucional i ciutadà que vol situar Antoni Vives al lloc que li correspon dins la història de la ciutat. No és només una efemèride; és una oportunitat per mirar enrere amb orgull i per projectar cap al futur una memòria democràtica viva, compromesa i pedagògica.

Però l’homenatge no s’acaba aquí, inclou la creació d’una beca per impulsar la recerca històrica i l’edició d’un llibre sobre la seva vida i obra. Aquesta iniciativa vol servir perquè la seva trajectòria–com a polític, com a alcalde i com a ciutadà lleidatà– sigui estudiada, contextualitzada i compartida amb les noves generacions. Volem que el seu nom no només estigui en les plaques de la memòria, sinó també en els llibres que expliquin qui som i d’on venim. Perquè cap democràcia no és completa si no reconeix els seus fonaments.

La figura d’Antoni Vives ens recorda que la política pot ser noble, que el servei públic pot ser digne i que la ciutat pot avançar sense renunciar als seus valors. El seu llegat és el d’una Lleida republicana que va creure en la cultura, en l’educació i en la igualtat d’oportunitats com a motors de progrés.

Avui, quan parlem de memòria democràtica, no parlem només de passat. Parlem de valors que ens sostenen com a societat: la llibertat, la justícia i la igualtat. Parlem de mantenir viva la flama de la República i de construir una ciutat on cap nom, cap biografia i cap ideal just quedin enterrats sota la indiferència. Per això, volem posar en valor que el govern municipal que hagi acceptat aquesta proposta nostra i l’hagi fet possible. Quan les institucions se situen al costat de la memòria i la justícia democràtica, Lleida en surt més forta i més cohesionada.

Cada vegada que tornem al cementiri, cada vegada que pronunciem el nom d’Antoni Vives, Lleida torna a mirar-se al mirall de la seva història. I en aquell reflex hi troba el millor d’ella mateixa: una ciutat que no oblida, que aprèn del seu passat i que continua avançant amb dignitat. Perquè honorar Antoni Vives és, en el fons, reafirmar el nostre compromís amb la llibertat i amb la veritat.