Quants som? La base d’una gestió eficient

Quan parlem de com millorar la gestió municipal, sovint pensem en grans projectes o inversions. Però hi ha eines molt més discretes, com el padró municipal, que són igual o més decisives per al bon funcionament d’una ciutat. El padró pot semblar una simple base de dades, però és molt més que això: és la radiografia que ens permet saber quants som, on vivim i planificar amb justícia els serveis que tothom necessita.

A Lleida, aquesta reflexió és més necessària que mai. La ciutat ha superat els 154.000 habitants, però aquesta xifra no sempre reflecteix la realitat. Hi ha habitatges sobreocupats o amb persones empadronades que ja no hi resideixen, i també casos de ciutadans empadronats a Lleida que viuen en altres municipis. Tot això genera desequilibris i complica la gestió dels serveis públics: en alguns barris els serveis es veuen saturats i en d’altres es destinen recursos per sobre de les necessitats reals.

La propera modificació de les ordenances fiscals de Lleida preveu que la part variable de la taxa d’escombraries es calculi segons el nombre de persones empadronades a cada habitatge. És una mesura de sentit comú: qui més residus genera, més ha de pagar. Però, per aplicar-la amb equitat, cal disposar d’un padró actualitzat i fiable. Qualsevol error o empadronament fraudulent pot alterar el càlcul i provocar situacions injustes.

Davant d’aquesta realitat, Junts per Catalunya va presentar al Ple de la Paeria una moció per reforçar el control del padró i prevenir els empadronaments fraudulents. Es van aprovar alguns punts importants: dotar de més recursos humans i tècnics els serveis municipals, reforçar la col·laboració amb altres administracions, millorar els protocols interns, fomentar la sensibilització ciutadana i fer un seguiment de les incidències detectades. En canvi, no van prosperar les propostes d’elaborar un reglament específic del padró amb criteris clars i sancions per irregularitats, ni la de fixar un mínim de deu anys d’empadronament per accedir a un pis de protecció oficial o a ajuts municipals d’habitatge.

El padró és molt més que un registre: és la porta d’entrada a la majoria de prestacions públiques. Per accedir a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) o a les pensions no contributives (PNC) cal acreditar la residència efectiva, és a dir, estar empadronat correctament.

Si les dades no són reals, els recursos no arriben a qui realment els necessita. Per això, mantenir un padró fidel a la realitat és una qüestió de justícia social i d’eficiència administrativa.

També és necessari que l’Ajuntament disposi d’eines àgils i recursos suficients per verificar les dades. El tràmit per donar de baixa una persona inscrita indegudament és llarg i complex, i els propietaris no reben d’ofici informació sobre qui hi ha empadronat al seu habitatge. Aquesta manca d’agilitat dificulta detectar irregularitats i genera una sensació d’impotència entre els ciutadans.

Un padró real no és només una obligació legal: és la base d’una gestió pública eficient i d’una ciutat més justa. Només amb dades actualitzades, transparents i fiables podrem planificar millor, aplicar impostos amb equitat i garantir que les ajudes arribin on calen.